Cert, és preocupant saber que durant l'any en què calia estar units per l'absència del tècnic es van deixar de fer coses. Però l'autocrítica feta per jugadors com Xavi i Alves és una bona notícia. Molt bona, m'atreviria a dir. Hauria estat molt senzill per als jugadors admetre les errades només de portes endins, i en públic regalar una lletania de tòpics insuportables, com tants cops ha passat. L'autocrítica pública implica en part el compromís de no tornar a fallar. De donar-ho tot, de mossegar. Implica que dius als teus socis que no es fallarà de nou, que l'actitud serà fantàstica. Vol dir que si un dia els jugadors no posen la cama o juguen amb desídia s'exposen a la crítica pública d'una afició que ara sap que alguns no van estar a l'altura l'any passat. I és significatiu que parlés Xavi. Ell, de fet, té poc a amagar.
