Lionel, perdona’ls, no et mereixen

BarcelonaEl gran problema de Lionel Messi és que és tan bo que amb les seves genialitats tapa les vergonyes del Barça quan les coses no rutllen. Sense l’argentí, el Sevilla segurament hauria derrotat un equip amb la personalitat no definida que va firmar un primer temps fluixot. Amb Dembélé i Sergi Roberto es va millorar, però el Barça, en el fons, es va comportar com aquells nens que no fan cas del germà gran i que, un cop s’han ficat en problemes, li demanen que els ajudi. Messi és el germà gran, qui marca el camí, qui protegeix els companys, qui evita patir més incendis. Però, sense els seus gols, què en quedaria del partit al Ramón Sánchez Pizjuán?

Si el Barça vol ser campió d’Europa, si vol guanyar la Lliga sense patir, necessita millorar. Si el Barça vol que sigui una temporada històrica, no pot ser el FC Messi. Si el Barça vol guanyar els títols que mereix l’argentí, cal encertar-la en els reforços d’hivern (què han vingut a fer Murillo i Boateng?) i exigir més a futbolistes que s’amaguen, com Coutinho, o que van massa revolucionats, com Vidal. El moment és preocupant, és d’aquells en què es decideix la sort de tota la temporada. I poder capgirar el marcador en un estadi com el del Sevilla ajuda a ser una mica més optimistes abans del doble partit al camp del Madrid. Cansat i amb tot just 12 o 13 jugadors preparats per rendir, el Barça guanya pel sol fet de tenir qualitat, però deixant molts dubtes.

Però, quan el Barça pateix més, Messi, protector, sempre dona la cara, per deixar en un segon pla el fluix partit d’un Umtiti que haurà de treballar fort per pispar-li la titularitat a Lenglet. En un escenari on sempre brilla i contra un rival mortificat una vegada i una altra pel seu talent, Messi va tornar a salvar un Barça que necessitava veure’l altre cop tan fresc, ja que des del partit contra el València semblava fora de forma. Però, en el fons, el que necessita és alliberar-lo d’haver de ser sempre el salvador. El Barça no es mereix Messi ara mateix.