Després de més de 3.330 minuts, la Lliga es decideix en l’últim acte. El Barça i l’Atlètic de Madrid se citen al Camp Nou (18 h) en un duel a cara o creu, un salt sense xarxa de seguretat. La Lliga ha seguit aquesta temporada un guió imprevist, en què tres clubs, el Barça, l’Atlètic i el Madrid, s’han anat passant el testimoni del lideratge, com si els cremés a les mans. El Reial Madrid ja s’ha quedat al voral, derrotat, i aquesta tarda blaugranes o matalassers acabaran ofegats en mans del seu rival. La Lliga, el torneig de la regularitat, s’acaba decidint en 90 minuts. Com si fos una final.

L’últim cop que el Barça va jugar al Camp Nou el Getafe va esgarrapar un punt. Els aficionats van deixar les graderies pensant en les vacances i en quins futbolistes calia vendre. Els jugadors del Barça, de fet, van admetre que la Lliga s’havia acabat. Però les ensopegades de l’Atlètic (un punt dels últims sis, contra el Llevant i el Màlaga) han permès als homes de Gerardo Martino dependre de si mateixos en una temporada molt complicada per ser campions. Si la lluita pel descens té moltes variables, les matemàtiques de la lluita per ser campió són fàcils: el Barça necessita guanyar. Tot el contrari donarà la Lliga a un Atlètic que no la guanya des de l’any 1996. Un dels problemes del Barça és que, aquest any, l’equip de Simeone ha estat capaç de jugar cinc cops contra els blaugranes i encara no ha perdut. L’enfrontament final arriba amb dos equips que no han donat garanties als seus aficionats de guanyar, deixant-se punts, mostrant-se insegurs. Però l’aficionat matalasser, més visceral, gaudeix del moment més que el blaugrana, sempre crític.

El Barça arriba al final del trajecte conscient que pot posar una rialla a la boca del barcelonisme en un any maleït, en part per la desgràcia que va significar perdre Tito Vilanova, en part per les errades en la planificació o l’execució dels plans. Cansat, desorientat i més pendent de la temporada vinent que de tancar aquest exercici, el Barça necessita centrar-se en aquests 90 minuts. Necessita tornar-hi a creure i endollar-se, malgrat que, després d’haver-se rendit després del partit amb el Getafe, costa. El Barça necessita que la pilota circuli ràpid, que es lluiti cada acció. No permetre que el rival sigui més agressiu, més intens, com ha passat altres cops. “Vull guanyar, ja que seria un premi per la feina dels jugadors en una temporada tan complicada com aquesta”, va contestar Martino quan li van preguntar si el títol seria una manera de tancar boques. El Barça, de fet, s’ha mostrat com un equip fràgil moralment i cansat, però ple de talent, disposat a tancar l’exercici amb un triomf inesperat. L’Atlètic ha ofert un rendiment inesperat durant tot l’any per la seva manera brillant de competir, però li han fet figa les cames en els dos últims partits. A més, la setmana que ve té la final de la Champions.

Pendents dels equips

Martino recupera Piqué, Alba i Neymar per a l’últim ball del curs. El central i el lateral s’han anat entrenant de manera intermitent, però Neymar s’ha entrenat un sol cop i segurament serà suplent. “Abans d’un Mundial aquests jugadors han fet un gran esforç per arribar al partit. I això diu molt d’ells”, deia ahir Martino. Gerard Piqué, a diferència de Neymar, podria jugar d’inici, per lligar curt Diego Costa. El golejador de l’Atlètic, amb 27 gols a la Lliga, que també era dubte per molèsties, ha estat confirmat en l’equip inicial per Simeone. Martino, que continua sense dir obertament el que tothom dóna per fet -el seu comiat-, ha buscat solucions per obrir la llauna de l’Atlètic en els anteriors partits de la temporada sense sort: tres puntes, fals nou, Messi aïllat, Messi amb llibertat... De fet, l’argentí intentarà marcar per primer cop aquesta temporada contra el porter belga Courtois. “S’han buscat alternatives, però no tot depèn de nosaltres. El rival juga i fa coses molt bones. Ens impedeix jugar”, advertia Martino. El tècnic argentí, que va definir la temporada com a “irregular”, haurà de trobar l’equilibri, decidint si juga Cesc o si sorprèn modificant la posició d’Alexis. I tot per donar protagonisme a Messi i, si es pot, marcar abans, un factor clau segons Martino.

Si Martino dubta, Simeone no hauria de sorprendre en la seva proposta: a dalt, Costa i David Villa, que podria guanyar la Lliga al Camp Nou un any després de deixar el Barça. Tiago Mendes i Gabi Fernández al centre del camp, Arda Turan i Koke a les bandes i la defensa de tota la temporada. Un equip apuntalat pel bon rendiment de Courtois sota els pals, una assegurança de vida en un partit diferent per tancar una temporada fora del normal. “Si guanyem la Lliga, aquest serà el primer títol d’aquests jugadors com a persones normals, els altres han estat com a extraterrestres. Per normals vull dir patint, no amb la superioritat tan aclaparadora que han tingut altres anys”, deia Martino, que pot passar a la història com el tècnic d’una Lliga impossible.