La tradició del Madrid contra la il·lusió de l’Atlètic

BarcelonaLa capital d’Espanya es trasllada per unes hores uns quants quilòmetres a l’oest. Lisboa viurà aquesta nit la primera final de la Lliga de Campions entre dos equips de la mateixa ciutat, amb el Reial Madrid buscant la seva desena corona europea i l’Atlètic de Madrid la primera. Dues maneres d’entendre el futbol cara a cara, amb famílies, companys de feina i veïns dividits. La capacitat per fer-se fort en el patiment de l’Atlètic, un club que de tant en tant es rebel·la contra la seva fama de pupes, i els diners d’un Reial Madrid que s’ha gastat més que ningú per tornar a ser el campió europeu. Si els jugadors d’Ancelotti derroten els de Simeone, el Madrid esborrarà el record de tants fracassos aixecant la tan somiada desena Lliga de Campions.

En el fons, el partit aplega dues obsessions. Ser el primer equip que arriba als 10 títols ha portat el Madrid a gastar-se més de 1.000 milions d’euros en una dècada. L’Atlètic, en canvi, busca la primera per tancar aquella ferida que supura des del 1974, quan l’equip de Luis Aragonés va perdre la final de la Champions contra el Bayern en un partit de desempat, després de veure com els bavaresos feien el gol de l’empat quan ja es veien campions.

L’Atlètic arriba a la final sense conèixer la derrota a la Champions i amb el regust de la seva primera Lliga en 18 anys, després de l’empat merescut al Camp Nou d’ara fa una setmana. Simeone va permetre als seus homes que celebressin el títol, sense excessos. L’argentí va arribar no fa tant a un equip sense ànima i en tot just dos anys i mig ha guanyat tots els títols que podia guanyar excepte la Champions: Europa League, Supercopa d’Europa, Copa del Rei i Lliga. És a dir, falta la Champions, el somni de diferents generacions d’aficionats que han vist caure aquesta temporada equips com el Milan, el Barça i el Chelsea.

Simeone té el dubte de dos dels seus puntals, Diego Costa i Arda Turan. Tots dos es van entrenar amb els seus companys i fins poc abans de la final no es decidirà si poden jugar. Si no es recuperen, Mario, Diego Ribas i Raúl García esperen a la banda una oportunitat. Simeone va aprofitar la prèvia per lloar la feina dels seus jugadors: “Ells han transmès el sentiment que tenim per aquest esport, passió, humilitat, compromís, esforç... Els jugadors potencien els entrenadors i aquest grup de jugadors han pogut transmetre el que nosaltres sentim per aquest joc. Estic en un moment important, però ho visc amb la responsabilitat amb un munt de gent que confia en nosaltres”. Agressiu en el joc, ordenat i valent, l’Atlètic estarà acompanyat d’una marea d’aficionats que han fet el trajecte en tren, bus, cotxe i, en algun cas, bicicleta.

L’Atlètic, que vol dedicar el títol a Luis Aragonés, autor del gol a la final del 1974 i mort aquest 2014, haurà de trobar la manera d’aturar les genialitats d’un Madrid que ha arribat a la final després de fer miques el campió, el Bayern. Des de llavors, però, l’equip d’Ancelotti ha perdut certa seguretat per la baixa per sanció de Xabi Alonso i les nombroses lesions d’homes clau. Pepe i Benzema seran dubte fins avui mateix, malgrat que el tècnic italià va confirmar que Cristiano estarà a punt per buscar la segona Champions de la seva carrera.

L’estil d’Ancelotti

Ancelotti, encara criticat per alguns directius del club després de perdre la Lliga, pot guanyar la cinquena Champions de la seva carrera (en va guanyar dues jugant i dues més entrenant, sempre amb el Milan). Tranquil i elegant, Ancelotti no ha aconseguit fer jugar bé l’equip durant tota la temporada, però ha trobat la clau per golejar el Bayern i guanyar la Copa del Rei al Barça. En part, gràcies al talent d’un Cristiano Ronaldo que aquesta temporada ha establert un nou rècord de gols en una sola edició de la màxima competició europea, amb 15 dianes. “Cristiano és una arma molt important per a nosaltres, ha fet una Champions fantàstica”, deia Ancelotti ahir a l’Estádio da Luz, escenari per primer cop d’una final de la Champions, ja que l’única final jugada a Lisboa fins ara va ser la del 1967, a l’estadi de Jambor, quan el Celtic, amb 11 jugadors escocesos, va derrotar l’Inter.

Si guanya, Ancelotti igualaria les tres Copes d’Europa guanyades per Bob Paisley amb el Liverpool. I ho faria aguantant la pressió, aixecant un equip cansat per la gestió de Mourinho i que ha evolucionat, millorant de mica en mica, fins a trobar cert equilibri en aquest 4-3-3 en què Bale, Cristiano i Benzema fan molt de mal. El problema del tècnic italià és haver de confiar en Illarramendi per ocupar una posició en què ha perdut Khedira (lesionat) i Xabi Alonso (sancionat). Si Pepe també és baixa, la defensa serà per a Varane i Ramos.

I si finalment tampoc es recupera Benzema, li tocaria el torn al jove Isco per liderar un equip en què Iker Casillas, l’únic jugador que ja ha guanyat la Champions amb el Madrid, defensarà la porteria.

Més de 100.000 aficionats ompliran la capital portuguesa

Les autoritats portugueses esperen més de 100.000 aficionats espanyols que podrien deixar uns beneficis d’uns 46 milions d’euros. Malgrat que Lisboa pot oferir 22.000 habitacions d’hotels, l’oferta s’ha vist sobrepassada per l’elevada demanda, cosa que ha propiciat negocis paral·lels entre particulars que lloguen casa seva o habitacions a preus desorbitats, com 800 euros al perifèric barri de Damaia. Els restaurants del centre i els supermercats també s’han reforçat, amb centenars d’agents desplegats per garantir la seguretat especialment al centre, on es concentren els locals nocturns. Lisboa batrà tots els seus rècords de trànsit aeri registrat en un cap de setmana, amb prop de 650 moviments diaris entre avui i diumenge. A més, les carreteres s’ompliran de controls per facilitar el trànsit dels que fan el viatge avui mateix. Els hotels de Badajoz, per exemple, s’han omplert d’aficionats que hi fan nit, ja que prefereixen pagar menys per un llit i afrontar els 266 quilòmetres entre la ciutat extremenya i Lisboa el mateix dia del partit.