Publicitat
Publicitat

HISTÒRIA DELS JOCS

Menjar una fruita prohibida i perdre una marató

A Cuba li deien el Andarín. Era menut. No era gaire llest, però era fort. Així que es guanyava la vida caminant: ara feia de carter, ara d’home anunci

A Cuba li deien el Andarín. Era menut. No era gaire llest, però era fort. Així que es guanyava la vida caminant: ara feia de carter, ara d’home anunci. Torrat pel sol i acostumat a fer sacrificis, Félix Carvajal, el Andarín, va demanar diners a la gent amb un anunci que es va fer, i que portava penjat del coll, per convertir-se en el primer cubà que participava en uns Jocs. El 1904, Saint-Louis es va convertir en la primera ciutat americana olímpica. I Carvajal volia ser a la marató.

Carvajal va aconseguir els diners i es va poder pagar el vaixell fins a Nova Orleans. Però, segons sembla, els diners no van arribar a sortir de Nova Orleans: enganys, jocs, dones, beguda… Tothom explicava una història diferent. Però el carter cubà va acabar fent el trajecte entre Nova Orleans i Saint-Louis a peu, sense diners a les butxaques. Havia previst comprar-se roba esportiva quan arribés a la ciutat olímpica, però el dia de la sortida de la marató va arribar vestit de carrer, amb sabates, camisa i pantalons llargs. No queda clar qui va tallar-li les mànigues de la camisa i els pantalons per deixar-los una mica més curts i còmodes. Ara, va fer la marató amb uns sabatots gastats. A Cuba expliquen que el Andarín es va situar primer de la cursa. Als Estats Units, que anava sorprenentment ben classificat. Fos com fos, aspirava a medalla, malgrat tot, quan va aturar-se per agafar unes pomes. Tenia gana. Però les pomes estaven podrides i va perdre la medalla en aturades incòmodes per culpa del mal de panxa.

En tornar a Cuba va ser rebut com un heroi. Però va morir en l’anonimat, pobre, el 1949. Va ser un dels últims supervivents de la pitjor marató de tots els temps: va creuar primer la meta Frederik Lorz, que va admetre que s’havia retirat i havia pujat a un cotxe de l’organització. El guanyador, Thomas Hicks, va prendre durant el trajecte sulfat d’estricnina, un mata-rates, barrejat amb brandi, i va fer part de la cursa recolzat en ajudants. Segurament, els tres nord-americans que van pujar al podi van dopar-se amb estricnina. Carvajal va enverinar-se a si mateix amb pomes podrides. I malgrat tot, va acabar quart.

Històries de superació esportiva