17/02/2013

Messi enderroca el mur del Granada

3 min
Messi enderroca el mur del Granada

Granada (enviat Especial)Leo Messi s'ha convertit en un jugador omnipresent. No entra mai a les rotacions i sobre la gespa apareix lluny de l'àrea per organitzar el joc, a dins per rematar un rebuig del porter o a la frontal per marcar de falta. Convertit en un futbolista total, fa i desfà. Mana, ordena, camina per dosificar-se i estaborneix els rivals quan toca. A Granada la remuntada va dur la seva firma. Si altres jugadors fallaven, ell no. El Barça va jugar bé, però qui va solucionar els problemes va ser el de sempre, un Messi que per moments va fer de Xavi, Iniesta... i Messi.

Granada era un port de primera categoria en la ruta cap als grans cims on es decidiran els títols. Malgrat que les cames del Barça aguanten i els perseguidors ni es veuen, perduts per superar ports de muntanya que el Barça ja va conquerir fa setmanes, el líder sap que encara queda un munt de camí per fer, i el cos tècnic ha entrat en aquella fase de la temporada en què gestiona les energies dels seus jugadors amb rotacions calculades. Just abans de visitar San Siro li va tocar descansar a Iniesta, que va cedir la batuta a Thiago. Amb el geni de Fuentealbilla descansant i Xavi lesionat, la creació quedava en mans de Cesc i Thiago. I, malgrat el bon partit del jugador d'Arenys, tot caràcter, les absències es van notar.

Iniesta i Xavi, col·leccionistes de premis i elogis, són futbolistes difícils de substituir. La base del projecte del Barça és una idea de joc, però aquesta idea és més fàcil d'executar amb aquests dos homes sobre la gespa. Malgrat que la pilota va ser tota per al Barça, Thiago va patir per fer sentir la seva veu i Messi va haver de baixar molt per ajudar-lo en tasques de creació i es va convertir en l'organitzador de joc, amb constants obertures a les bandes. Acte seguit corria com un boig per intentar acabar la jugada. Volia fer de Messi, Xavi i Iniesta a la vegada. I no ho feia del tot malament.

Atacar bé, defensar millor

El Barça, de fet, va saber atacar, el problema era que Alexis va fallar les dues ocasions clares que havien d'acabar dins de la porteria. Al Barça, constant en el joc i metòdic, li va costar aturar durant la primera part les contres letals dels locals, poques, però, de les que et deixen esgarrapades, com la d'Ighalo, en què tres jugadors locals van crear una jugada gairebé sols... i en fora de joc. També li va faltar ofegar més amb el seu ritme, un art en què Xavi excel·leix. I, naturalment, li va faltar l'Alexis del dia del Getafe. El xilè va redescobrir l'angoixa i va acabar substituït per un Tello més descarat en el xut.

Vilanova, des de Nova York, no va parar de fer trucades per ordenar modificacions. Era un partit de detalls i quan el Barça va saber atacar millor a dalt es va acabar patir a darrere. A la segona part el control va ser gairebé absolut, en part gràcies a la seguretat que va donar marcar d'entrada. Si a la primera part s'havia creat molt per aconseguir poc, a la segona un xut de Cesc va acabar amb regal del porter Toño a Messi. L'argentí, que no desaprofita cap regal, va fer el segon de falta, va capgirar el marcador i passava així dels 300 gols oficials amb el club.

Vilanova i Roura van demanar a Alves més serietat en defensa i van donar entrada a Tello i Iniesta per sentenciar, però es van perdonar les ocasions que haurien significat evitar patiments, i el fantasma d'Anoeta va sobrevolar Los Cármenes quan Brahimi va fallar davant Valdés l'empat al minut 90. El Barça havia perdut la pilota. No atacava bé i va acabar patint per endur-se un partit que deixa mitja Lliga al sac. El segon classificat ja dorm a 15 punts d'un líder que té una carta infal·lible per solucionar partits com el de Granada: Messi, l'omnipresent.

stats