Publicitat
Publicitat

El govern alemany va impedir que el golejador fos blaugrana

Müller, l'home que el Barça tenia fitxat l'estiu del 1973

El 1973 el Barça no va poder fitxar Müller i va acabar fitxant més tard Cruyff. Ara Catalunya Ràdio ha recuperat el contracte que el davanter alemany tenia firmat amb el Barça.

"La història hauria sigut ben diferent. Teníem fitxat Müller i al final va venir Cruyff", comentava Josep Lluís Vilaseca ahir a Catalunya Ràdio. L'estiu del 1973, Vilaseca i el gerent del club, Armand Carabén, van volar a Baviera per fitxar el millor davanter de l'època, Gerd Müller. Les negociacions no van arribar a bon port, i al final el fitxatge estrella del Barça de l'època va arribar un any més tard, Cruyff.

Que el Barça va voler fitxar Müller era conegut, però Catalunya Ràdio va recuperar ahir el contracte que el club va arribar a tenir firmat per fitxar l'home que encara posseeix el rècord de gols en un any natural. Parlant amb Vilaseca i recuperant els documents de l'època, Catalunya Ràdio ha descobert que va ser el govern alemany el que va posar bastons a les rodes del Barça i va evitar que Müller canviés Baviera per Catalunya el 1973.

"Teníem un contracte firmat amb el director tècnic del Bayern, Robert Schwan", diu Vilaseca. "Carabén i un servidor vam volar a Munic amb una còpia del contracte en castellà. El Bayern l'havia traduït a l'alemany. Calia tancar-lo a la tarda, i després només faltava rebre els permisos federatius corresponents de la federació espanyola i de l'alemanya, i que el jugador es fes la revisió mèdica. Però ens van dir que algú havia filtrat la notícia, i com que el Mundial es jugava l'any 1974 a Alemanya es van moure perquè Müller no marxés de la lliga alemanya. Tenien por de fer el ridícul al seu Mundial. De fet, el van acabar guanyant amb un gol de Müller", recorda Vilaseca. Alemanya, semifinalista del Mundial del 1970 amb Müller com a màxim golejador i campiona de l'Eurocopa del 1972, afrontava el Mundial amb l'obligació de guanyar. I conscient que seleccions com Holanda, Polònia i el Brasil tenien prou nivell per fer mal a la mannschaft . El seleccionador Helmut Schön basava la força de la selecció en els jugadors del Bayern, i considerava que permetre que Müller deixés la lliga alemanya significaria perdre potencial. Així, segons Vilaseca, "va ser el govern el que va dir que no". "Segons ens van explicar, va ser el ministre d'Hisenda qui va dir al Bayern que no es preocupessin pels diners, que ja ho arreglarien. Però que no es podia tirar endavant el contracte", diu.

De fet, Carabén i el representant del jugador, el senyor Nehl, ja havien parlat sobre la possibilitat que l'operació es trenqués abans del Mundial, i Nehl va proposar negociar de nou l'estiu del 1974. Però Carabén va deixar clar que el necessitaven per a aquella temporada. El Barça volia aconseguir els serveis de Müller -Pilota d'Or el 1970 i Bota d'Or el 1972- aquell mateix estiu, una operació que no es va poder fer realitat. "Després del Mundial ja teníem les converses per fitxar Cruyff iniciades. La història hauria sigut diferent si Müller hagués fitxat. Müller costava uns 30 milions de pessetes més la fitxa del jugador, que calia negociar. Cruyff va costar uns 80 milions".

Josep Lluís Vilaseca, que va treballar al club del 1969 al 1977 abans de centrar-se en la seva carrera d'advocat, va trobar al seu despatx la còpia del contracte firmat que finalment no va servir per a res, i va decidir donar el document al servei de documentació del FC Barcelona, juntament amb algunes trucades telefòniques transcrites. "Va ser una gran decepció. Vam arxivar el contracte i no se n'hauria parlat mai més si no fos perquè Messi superarà el seu rècord", afegeix un Vilaseca que admet, amb satisfacció, que en el fons ja va anar bé que fos Cruyff el fitxatge estrella d'aquella dècada. "De Müller no ens n'entusiasmava l'estil, però tenia gol. Per això li deien el Torpede. Hauria fet gols segur. I la història hauria sigut ben diferent".

El contracte establia el traspàs de Gerd Müller per 1 milió i mig de marcs alemanys, així com el compromís de pagar 75.000 marcs per jugar dos partits amistosos al Camp Nou en què el Barça pagava el viatge i l'estada del Bayern. Uns partits que no es van jugar. La història havia decidit que al Barça se sentiria l'idioma holandès i no l'alemany.

Històries de superació esportiva