26/11/2012

Onze de casa per deixar el Reial Madrid a onze punts

4 min
DOS PARTITS EN 90 MINUTS  1. L'alegria després del segon gol. 2. Alves abans de lesionar-se. 3. Pedro durant el primer temps.

VALÈNCIA (ENVIAT ESPECIAL)La imaginació del Barça va superar la tenacitat del Llevant i un partit que era una pedra a la sabata va acabar convertit en un ball blaugrana en què Iniesta va dirigir l'orquestra. L'equip de Tito Vilanova no va desaprofitar l'assistència que li va fer el Betis dissabte i ja té el Reial Madrid a onze punts. De fet, la història d'aquesta Lliga va poder canviar del tot ahir, amb un nou guió en què l'únic equip que segueix el ritme del líder és un Atlètic de Madrid que va ensenyar múscul golejant el Sevilla. Als quatre gols dels matalassers, però, el Barça hi va respondre amb quatre gols més.

Amb un inici de la segona part meravellós, en què Iniesta i Messi van elevar el seu futbol a la categoria d'art, el Barça va superar les trampes que li parava un Llevant fantàstic en defensa fins llavors i va enviar, de passada, un missatge als dos equips grans de Madrid. Si el Reial vol fer res a la Lliga, ja sap que ho té negre. I si l'Atlètic vol seguir el rastre del líder, no haurà de fallar gaire. Per començar, al derbi madrileny de la setmana vinent. Perquè el Barça té molta fam i no falla en estadis on, per exemple, l'equip de Simeone no va passar de l'empat.

Guanyar al camp del Llevant significava donar un cop sobre la taula, deixar el Madrid fora de combat i empatar de passada el millor inici de tota la història de la Lliga, que datava de la temporada 1991/92. L'estadi d'Orriols era fins ahir un feu difícil de conquerir, cosa que només havia fet el Madrid. Però el Barça va saber trobar forats gràcies a la imaginació de Messi i un Iniesta fantàstic i també va aprofitar el cansament d'un rival que dijous va jugar un partit a Suècia. Un Llevant que, quan va acostar-se a la porteria rival, va topar amb un Valdés imbatible.

Els primers 15 minuts de la segona part van ser un regal per als ulls. Iniesta, inicialment jugant a la banda esquerra, va vestir-se d'etiqueta al descans i va donar una conferència als nens de València sobre com es juga a futbol. Elegant com pocs, va participar en els quatre gols del Barça, amb tres assistències i un xut preciós, però va repartir regals durant tot el matx, amb controls de pilota impossibles, moviments dolços amb la pilota als peus i jugades determinants. L'espectacle d'Iniesta va arribar acompanyat d'un bon partit de Cesc i dos gols més d'un Messi que n'ha marcat nou en els últims cinc partits. L'argentí ja ha convertit en un costum marcar dos gols en els partits de Lliga, i ahir ho va fer per obrir la llauna i trencar la resistència d'un Llevant que havia aconseguit bloquejar els sistemes de funcionament de l'equip durant un primer temps en què Valdés va arribar a evitar un gol de l'equip granota.

De fet, jugar contra el Llevant sol ser com fer de mainadera d'un nen molt entremaliat i llest. Un nen que s'enfada i creua els braços quan vols que sopi, sense fer-te cas, i que quan et gires t'agafa la joguina, un tros de xocolata i fa el que vol. Ahir, però, el nen va acabar fent bondat a mesura que veia les coses que feia Iniesta amb una pilota.

L'equip de Juan Ignacio Martínez és un bloc ordenat i sacrificat, que es defensa bé sense espantar-se per la possibilitat de ser assetjat durant hores pel Barça. Un bloc que quan té una mica d'espai llança contres ràpides i t'esgarrapa. Un estil oposat al del Barça d'un club que viu en una realitat molt llunyana a la del Barça. Però amb aquest estil el Llevant viu els millors anys de la seva història i va donar algun ensurt durant el primer temps.

Gairebé com a Moscou

L'equip de Tito Vilanova sabia que tindria molt la pilota i que es passaria la major part del temps trepitjant el terreny de joc adversari. Però també sabia que aquest domini no seria garantia de crear perill ni de marcar gols. El d'ahir era un partit en què les estadístiques no servien de gaire cosa, ja que el Barça volia dominar i al Llevant ja li anava bé ser dominat.

Vilanova, conscient que seria un partit amb un rival atrinxerat, va fer jugar el mateix equip que al Luzhniki amb una petita variació: Puyol per Mascherano. Un onze inicial que es va convertir en el primer Barça de la història que juga amb onze futbolistes formats a La Masia quan Alves va ser substituït per lesió per Montoya. El tècnic del Barça va situar Iniesta altre cop a la banda, com a Rússia, i va deixar a Cesc la tasca d'acompanyar Xavi en l'intent de trobar espais pel mig.

Però el partit inicialment es va assemblar més al matx del Celtic Park que no pas al de Moscou. Un domini frustrant, en què el Barça veia la porteria no gaire lluny però no trobava el camí per arribar-hi, com si un vidre separés els homes de Vilanova del seu objectiu. Les dues línies defensives de l'equip de Juan Ignacio Martínez aturaven les envestides visitants, sense deixar espais als xuts llunyans i les passades interiors.

El partit necessitava un moment de màgia. I aquest moment va arribar quan el Llevant sortia a la contra: Cesc va recuperar la pilota i Iniesta va trobar un forat per enviar la pilota a Messi, que va batre Múnua. Un sol instant per esquerdar del tot la defensa granota. Iniesta i Messi van aprofitar aquest instant en què els veterans jugadors van abaixar el cap per inventar tres gols en un tres i no res. Messi va fer els dos primers, Iniesta el tercer des de fora de l'àrea i Cesc va rebre l'assistència del geni de Fuentealbilla per marcar el quart al minut 63. La resta del partit va ser un passeig còmode en què tot van ser bones notícies, com el retorn de Thiago i Adriano, l'ovació de l'estadi a Xavi i el penal que va aturar Valdés a Barkero. El porter es va voler sumar al concert que va fer durant la segona part el líder a Orriols. Un tros de concert.

stats