Andrés Iniesta aixecava la Copa i Pedro Rodríguez no s’ho mirava. El canari es va quedar apartat, mirant l’horitzó, sense evidenciar el seu malestar. Com si fos al balcó de casa seva, mirant el Teide a l’horitzó, trist després d’una crisi amorosa.

Pedro va viure un dia estrany i, en l’expedició barcelonista, tothom estava una mica fora de joc. Símptoma final que la relació s’ha trencat, el canari, sempre discret, sempre correcte, va tenir la seva primera rebequeria, en no voler celebrar el títol com els seus companys. Ara bé, la temptació de ser feliç i gaudir d’una última festa és gran, i sobre la gespa ja va unir-se a les celebracions. La UEFA, de fet, va projectar un vídeo amb els millors moments de la final i els jugadors es van quedar sobre la gespa per veure-ho. Per veure les seves fites i errades per primer cop en una pantalla. Quan Pedro es va veure marcant, va riure i els companys el van burxar. A la graderia, milers d’aficionats locals continuaven al seu lloc, a les dues de la matinada, només per veure els jugadors del Barça mirant una pantalla.

El Barça va aterrar cansat per la final i el viatge, i Pedro era el centre de les converses. Robert Fernández va rebre bateig com a secretari tècnic del Barça, un càrrec en què et cauen cops de bastó amb facilitat. Dins del club ningú s’explicava les declaracions de Pedro criticant Fernández. El canari deia que Fernández havia estat desafortunat, però dins del club es dubtava que ell les hagués sentit, les frases. Les va veure a les xarxes socials i l’hi van comentar. La clau de tot plegat, però, era que Robert Fernández parlava en nom del Barça sense citar una conversa directa. I el valencià va donar per fet el que tothom dóna per fet: que Pedro demana marxar. És una qüestió de paraules, ja que el canari ha expressat la voluntat de marxar d’una manera més poètica: “No vull marxar, però vull continuïtat i minuts”. I, com que serà suplent, haurà de marxar si vol minuts. Pedro sent que no vol marxar, però que no li queda més remei. Fernández va ser més pràctic verbalitzant-ho, i va rebre la primera garrotada pública. A Fernández, de fet, se’l va poder veure reunit a la gespa amb el cap de comunicació del club, Albert Montagut, i Josep Maria Bartomeu al final del partit. Al club no donen més importància al fet i consideren que és propi dels nervis del jugador en un moment clau de la seva carrera.

Al Manchester United ja preparen la presentació del jugador, i accepten pagar una mica més, encara que no volen arribar als 30 milions que demana el Barça. Al final, les clàusules poden acabar de tancar un acord que fa setmanes que està mig enllestit. El gol de Pedro hauria pogut acostar posicions amb el Barça, però després de la final tothom va entendre que cal un gir de guió molt brusc per evitar que el jugador de Tenerife marxi a Old Trafford. La seva suplència va ser un cop fort, malgrat que Luis Enrique va justificar-ho parlant d’uns problemes físics en un entrenament dels quals ningú tenia coneixement, ja que el secretisme en aquests afers del Barça és gairebé total. Però Pedro, amb l’alta, volia jugar. I, sense Neymar, no ho va fer.

Pedro marxarà amb un altre gol en una final. Ja va decidir la final de la Supercopa d’Europa contra el Xakhtar, també a la pròrroga. I va forçar la pròrroga al Mundial de Clubs contra l’Estudiantes. L’altre gran gol en una final el va fer a Wembley contra el club que ara el vol fitxar, el Manchester United. En els pròxims dies el fitxatge s’hauria de fer oficial. I Pedro deixarà Barcelona i el Barça, el club que sempre porta “al cor”, segons va dir després del seu gol salvador. El jugador, segons expliquen al vestidor, se sent trist i dolgut, ja que inicialment no volia marxar. Però finalment ha fet el pas, malgrat que no pot atacar obertament ningú per ser el suplent de tres genis.