04/06/2015

Pogba, l’enemic desitjat

6 min
Pogba,  L’enemic 
 Desitjat

Barcelona“Som la Pogbfamily!”, va escriure a les xarxes socials Paul Pogba, al costat dels seus dos germans i la seva mare. Paul Pogba (nascut just al costat de Disneyland, a Lagny-sur-Marne, el 1993) n’està molt orgullós, de la seva família. Tots els germans han heretat la passió pel futbol del seu pare, Fassou Antoine Pogba, un guineà que va arribar a França als anys 60, on va conèixer la seva dona, congolesa. “Els hi dec molts, a ells. Molt”, sol dir Pogba, el jove futbolista amb fama de tenir tant talent com idees esbojarrades. El jugador total que mig Europa vol fitxar i que serà una de les grans amenaces del Barça a la final de Berlín.

“La Juve accepta ofertes per Pogba. Ara, també s’han d’entendre amb Mino Raiola”, diuen dins de la Juve. La nova política del club italià, des de la crisi institucional que el va portar a Segona, és vendre els jugadors sense fer drames, sempre que deixin prou diners per reforçar l’equip i mantenir el nivell. O millorar-lo. “La prioritat és que Pogba segueixi. Si arriba una bona oferta, marxarà. És el futbol modern”, diuen. L’equip italià estaria disposat a rebre una xifra una mica inferior als 80 milions, una quantitat ja escandalosa. Però el problema és negociar el contracte amb Mino Raiola, el mateix agent d’Ibrahimovic. “Ell ho complica tot. Complica les coses al Barça, al Madrid i al PSG”, diuen fonts pròximes a les negociacions entre el Barça i la Juve. Ariedo Braida s’ha reunit en més de tres ocasions amb la Juve, especialment amb el seu vell conegut Giuseppe Marotta, secretari general del club, per intentar arribar a un acord per fitxar el francès, un acord condicionat per la sanció al Barça, que no permet inscriure jugadors.

Pogba 2016?

El Barça va arribar a estar bastant nerviós per aquesta sanció, ja que deixava Bartomeu sense armes electorals, però la possibilitat d’aconseguir un triplet precisament contra la Juve de Pogba calma les coses. Ara la prioritat és intentar pactar amb l’equip italià l’arribada del jugador al Barça el 2016, i el francès no veu amb mals ulls seguir una temporada més a l’equip entrenat per Massimiliano Allegri. El problema, en aquest cas, és allunyar el Madrid i el PSG. El club francès ja ha ofert 40 milions i el Madrid podria arribar a oferir-ne més, malgrat que Benítez té altres prioritats. “Jo mai he dit que marxi de la Juve. El temps ho dirà”, es limita a dir aquest noi amb fama d’esbojarrat pel seu pentinat, la relació amb Raiola i la seva dèria per aparèixer en vídeos de hip-hop. “La imatge no vol dir res. És un treballador nat”, diuen els que el coneixen bé.

Pogba es va criar a Roissy-en-Brie, al sud-est de París, on el seu pare encara es deixa caure per les instal·lacions del club local. El Fassou Antoine es va divorciar de la Yeo, la mare, quan Pogba tot just tenia dos anys, però al jugador mai li va faltar ni un pare ni una mare. Els fills vivien amb la Yeo però el pare vivia a prop, i s’encarregava de portar-los al futbol.

El Fassou Antoine havia somiat ser jugador professional durant els anys 60: “Vaig haver d’escollir entre els estudis i el futbol. Vaig apostar pels estudis. Així que vaig encaparrar-me a intentar que els fills fossin futbolistes”, va admetre durant una visita als camps del barri de La Renardière -on Pogba es va formar- amb periodistes de Le Parisien. El Fassou Antoine és nascut a l’interior de Guinea, a Nzérékoré, una població afectada per l’Ebola on els metges francesos que van anar-hi es van trobar un munt de samarretes de Pogba. De petit, a Guinea, ja estimava el futbol, però a França va preferir estudiar telecomunciacions i treballar de professor en un institut. I encara que li va quedar l’espina de no haver arribat a ser futbolista, se l’ha pogut treure perquè els seus altres dos fills també són professionals del futbol. El Mathias és davanter del Crawley Town anglès, després de passar per les categories inferiors del Celta de Vigo, el Crewe Alexandre anglès i el Pescara italià. A més, ha debutat amb la selecció absoluta guineana. El Florentin, el mitjà, és una defensa que pertany al Saint-Étienne i que també ha debutat amb la selecció guineana.

De petit Pogba jugava pel barri amb els seus germans grans. I quan anaven a casa del pare miraven vídeos de jugadors famosos. Al seu primer club, el Roissy-en-Brie, els germans van començar a cridar l’atenció, i de mica en mica tothom va veure que el petit seria el que arribaria més lluny. Mamadou Papis Magassa, un dels seus primers tècnics en aquest equip de banlieue -on molts joves trobaven amb una pilota una manera de fugir-, recordava a The Guardian que el jove Pogba era un mal perdedor que plorava fàcilment per qualsevol partit perdut. “Ja tenia talent, però també ganes de treballar. Un cop vaig demanar a tots els nens que s’entrenessin per fer 50 tocs sense deixar caure la pilota amb la cama dreta, 50 tocs amb l’esquerra i 50 amb el cap. El Paul no podia. I es va passar dos dies entrenant-se fins que ho va aconseguir”.

Del barri al United

El barri de seguida se li va fer petit i se’n va anar a un club més gran, el Torcy, on també va durar poc, ja que el va descobrir el Le Havre. Amb 15 anys ja era el capità de la selecció francesa sub-16 i mig Europa el seguia. “Ha crescut ràpid, i per tant no li ha sigut fàcil pair-ho tot, però ens emociona veure un jugador jove que ens ajuda amb diners i ens dedica gols”, deia Magassa, en referència a una samarreta amb la qual va dedicar al Roissy-en-Brie un gol que va fer contra el Sampdoria al gener.

El 2009 el Juventus ja va descobrir Pogba. Però el Manchester United va ser més contundent i li va oferir un contracte superior, que va provocar un judici entre el Le Havre, el club anglès i el jugador. Amb 16 anys Pogba arriba a Old Trafford, acompanyat ja d’un preparador físic personal i un dietista. I també del seu nou representant, Mino Raiola. “Era bon jugador, però tal com s’entrenava no tenia nivell per ser del United”, recordava Paul Scholes fa poc. Pogba no va acabar mai d’adaptar-se al United, pressionat per un representant que li deia que mereixia ser titular abans de ser major d’edat i un tècnic, Alex Ferguson, que no acabava de confiar del tot en ell. La temporada 2011/12 Pogba havia jugat tot just vuit partits, cap de titular, i va reclamar públicament més pes. Les negociacions per renovar es van tornar molt tenses i Ferguson va declarar públicament que no volia al seu equip jugadors que negociaven com ell, deixant-se estimar per altres entitats.

Torí és millor que Manchester

Pogba, però, afirma que Ferguson sempre li prometia uns minuts que mai van arribar, de manera que va acabar decantant-se per la Juve, que li prometia partits. I ell el que volia era jugar. Va marxar a la Juve, doncs. El 2012 va debutar amb la Vecchia Signora en un amistós a Suïssa contra el Benfica, en el qual va substituir Pirlo. “Tinc clar que encara no he fet res, ja que cada dia aixeco el cap i veig Pirlo. Ell sí que ho ha guanyat tot”, diu el francès, que de mica en mica es va guanyar la titularitat amb Antonio Conte.

A la Juve s’ha convertit en un geni que no sempre ha sigut entès. La premsa li critica el pentinat, però la Juve passa per les pantalles, abans de cada partit, un vídeo d’ell ballant imitant Michael Jackson. “Té un talent increïble. Si manté la constància serà dels millors”, va dir Alessandro Del Piero l’estiu del 2014, quan Pogba ja va ser titular amb la selecció francesa al Mundial. “Té arribada, tècnica, gol, físic i caràcter. Ho té tot”, va afegir Fabio Capello, que va bromejar afirmant que el United es penediria d’haver-lo deixat marxar.

Aquest any una lesió l’ha deixat sense jugar tota la temporada, però arriba a punt a Berlín. Mino Raiola, a més, envia un avís als navegants: “Val 100 milions”. I això sense incloure el sou. Pogba, el noi de barri, no té preu. El Barça no estaria disposat a pagar els 80 milions que demana la Juve, però vol utilitzar el seu projecte per intentar atreure un jugador que pot jugar en diferents posicions: d’interior, per darrere dels davanters i al centre del camp. “On sigui. El que vull és guanyar”, sol dir. El problema és que Raiola sap que té un diamant i exigeix que sigui el segon jugador més ben pagat al club on marxi. Sigui per darrere de Messi, Ibrahimovic o Cristiano. Al Barça són optimistes. A la Juve, més. El jugador no els va costar ni un euro i ara val milions.

stats