De tant en tant, ens toca sentir persones que dubten del compromís professional de Leo Messi. De bojos. L’argentí, quan juga malament, juga millor que gairebé tots els altres futbolistes que hi ha sobre el terreny de joc. Fa anys que ha passat a competir contra el record de les seves grans fites i no contra els altres mortals que l’acompanyen sobre la gespa. Ens ha acostumat tan bé que dues setmanes una mica dolentes -contra tres rivals d’entitat com són el Reial Madrid, l’Atlètic de Madrid i la sempre complicada Reial Societat quan es visita Anoeta- obren la caixa dels trons i alguns ho aprofiten per lliurar-se al plaer de criticar els genis. Poques coses agraden tant com trobar defectes als genis. Una cursa perduda, una mirada trista o una ocasió errada generen més crítiques que la falta de professionalitat d’altres jugadors. A Messi busqueu-li defectes fora del futbol. Dins, deixeu-lo tenir dos dies dolents. És el repòs d’abans de les genialitats.