Recordar els herois

Entraves a la tenda de bicicletes de Miquel Poblet i era com viatjar en el temps. Vaig creuar aquella porta fa molts anys, i maleeixo sempre no haver-hi tornat. Poblet guardava un petit museu a casa seva i tenia calaixos plens de cartes que rebia d'admiradors, especialment italians. Amb ulls divertits llegia una carta en flamenc d'un admirador belga sense entendre res. Aquelles cartes eren els petits homenatges que mantenien amb una rialla un home que va ser un dels grans herois esportius catalans. La premsa italiana ahir el va recordar. La catalana no sempre recorda els herois italians. Pobre país, aquell que no sap recordar com Déu mana els seus herois, especialment els d'origen modest que van fer somiar un país que necessitava somiar. Poblet va néixer entre bicicletes. Així ha mort.