Un fart de patir per aconseguir el liderat
Enviat especial a PragaEn ocasions, el resultat permet dissimular el mal joc. El Barça va acabar penjat del travesser de la porteria de Ter Stegen, bloquejant xuts d’un Slavia incansable per endur-se el triomf en un partit on els locals van fer mèrits, com a mínim, per salvar un punt (1-2). Un triomf vital per tenir via lliure a l’autopista europea, amb el liderat de grup ja al sarró, malgrat que el bon joc ofert a Eibar es va esfumar entre la boirina d’una nit freda en què el joc de l’equip va sincronitzar-se amb el clima. Un Barça fred, sense cor, que va necessitar un xic de sort per enllestir la feina.
Les alegries del Barça duren darrerament. El partit d’Eibar havia de ser la rampa de llançament de l’equip, engrescat després de veure el primer ball del trident unit, però a Praga l’equip va grinyolar amb una actuació poc engrescadora, en què les aturades de Ter Stegen van impedir que l’equip prengués mal. La prioritat era tornar de Bohèmia amb els tres punts, però l’equip es va deixar, al cor d’Europa, part del crèdit guanyat al País Basc. En alguns moments, el joc del Barça va ser senzillament dolent. Després d’un bon inici, l’equip de Valverde no va rematar l’Slavia quan el tenia de genolls, i va haver de patir durant tot el matx la revolta dels txecs. Un rival sense grans noms propis, però que fa del col·lectiu la seva força. Com si fos un episodi dels viatges de Gulliver, els jugadors txecs semblaven un exèrcit de soldats menuts i anònims que lligava de mans i peus el gegant blaugrana.
Ernesto Valverde s’havia fet un fart d’avisar. A la prèvia havia citat totes les virtuts d’un equip que ja havia provocat un tall de digestió a l’Inter de Milà. Però el Barça, potser confiat després de veure com els primers minuts eren ben còmodes, va aixecar el peu de l’accelerador despertant un monstre que el va arribar a espantar. I mira que el partit havia començat bé per a un equip que repetia l’onze de gala, ara que ja sap que dissabte podrà descansar -Javier Tebas ha decidit provocar el caos canviant de data el clàssic. Del trident, però, poques notícies més enllà del gol. Ja als tres minuts, l’argentí, aprofitant la pressió col·lectiva, va recuperar la pilota i va acabar la jugada amb el seu tercer gol més matiner vestit de blaugrana, amb un d’aquells xuts suaus amb què colpeja la pilota com un jugador de golf que intenta trobar el forat amb cura. Messi, qui de tant en tant va anar deixant detallets de qualitat, va començar el partit ben acompanyat i rialler. Però el va acabar preocupat i sol.
Ter Stegen, salvador
Praga és una ciutat amb dues cares. Idílica quan toca, però amb monstres esperant a cada cantonada: la ciutat del gólem i les metamorfosis kafkianes. I el partit, de fet, va convertir-se en un infern interior per a un Barça que va veure com, mica en mica, Ter Stegen tornava a ser l’heroi, com a Dortmund. Els txecs van anar trobant forats entre línies, amb canvis de posició que van marejar un Barça ofegat en una nit freda i humida. Al descans, Marc-André Ter Stegen ja havia fet quatre aturades de mèrit per evitar un empat que no va trigar gaire en arribar.
Si la primera part havia començat amb el gol de Messi, a la segona part va ser el gol de Boril. Va acabar una gran jugada col·lectiva de l’Slavia, que va convertir el partit en una partida d’escacs ràpida en què anava menjant-se peons del Barça. Molt estàtica, la defensa blaugrana no va saber entendre les arribades des de la segona línia dels jugadors txecs i va encaixar un gol que era tant just com poc sorprenent. Sergio Busquets, sempre en inferioritat numèrica, va patir de valent i va acabar substituït per Vidal, que es va convertir en l’home que exemplificava el partit del Barça. Busquets patia i, amb ell tot l’equip. La sort, però, somriu als campions de tant en tant, i pocs minuts després una falta del Barça va acabar amb una pilota penjada al segon pal, on Suárez, tot cor, va arribar a tocar la pilota. I aquesta, desviada per Olayinka, va batre Kolaf. Un gol vital que allunyava fantasmes, com si fos un exorcisme per permetre al Barça salvar-se de cremar a l’infern.
Suárez, sense sort, ni va celebrar el gol. L’uruguaià ja porta 30 hores sense marcar fora de casa a la Champions. Més de quatre anys des d’aquell gol llunyà a l’Olímpic de Roma. Malgrat que l’Slavia va cedir alguns espais, Suárez tampoc va poder aprofitar el viatge a Praga per trencar el malefici i va veure com als 70 minuts un xut seu marxava creuat per ben poc. Pitjor li anaven les coses a Griezmann, qui va acabar substituït per Dembélé en un canvi que, potser, va tardar massa. Valverde i el Barça en general van jugar amb foc, però en els darrers minuts van acabar aprofitant-se de l’esforç físic dels txecs. L’exèrcit que havia lligat al terra el gegant blaugrana va espantar-se un cop el Barça va alliberar-se, gaudint de diferents ocasions per sentenciar el partit. Però, de nou, el tren va passar. I l’Slavia de Praga va preparar-se per un esforç final.
Els darrers minuts es van fer llargs per a un equip al qual ni tant sols els canvis van aportar oxigen. Rakitic va entrar per Arthur, però el croat perdia pilotes, tot i que no tantes com Dembélé i Vidal. Al final, Piqué i Lenglet van acabar pel terra bloquejant xuts dels txecs de forma desesperada. A la Champions cal patir per guanyar fora de casa. Però normalment, quan reps tants ensurts, acabes perdent. A Praga, els jugadors de l’Slavia van acabar ovacionats entre cares de satisfacció tot i haver perdut. I Ter Stegen va acabar colpejant el pal amb ràbia, malgrat ser el guanyador. Era conscient que la sort havia salvat el seu equip.
