Tito Vilanova, després de la primera decepció
Cares serioses de tornada de Madrid. Messi va fer com sempre que l'equip perd i es va quedar arraconat contra la finestra de l'avió del vol de tornada, amb Mascherano al costat. Els dos argentins no paeixen bé les derrotes i el jefecito va arribar a demanar disculpes al vestidor per la seva errada al primer gol. Els directius, per la seva banda, van utilitzar Twitter per deixar clar el seu suport a l'equip, però no podien deixar de mostrar-se preocupats per les errades defensives del primer temps, com tots els barcelonistes. Després de perdre al Bernabéu més d'un va trobar a faltar aquella pressió que Guardiola traslladava a tothom en veure com alguns jugadors cometien errades perquè no estaven centrats. Però els temps han canviat. A la banda ara hi ha un senyor que no es mou tant, que no crida gaire. Un tarannà diferent.
Tito Vilanova no en pot sortir reforçat, després del primer temps que es va veure. Però tampoc en surt gaire tocat després de veure el segon temps. El tècnic empordanès surt reforçat a dins del vestidor, on el seu discurs va agradar: va protegir professionals que havien comès errades clamoroses i els va felicitar. De fet, Vilanova tenia clar que les errades eren tan evidents que no calia fer un sermó: tothom sabia on havia fallat. Així, ahir va donar festa als seus i no els va reunir per fer cap xerrada alliçonadora. Amb un discurs enèrgic va defensar els seus homes a la sala de premsa de Madrid i els va fer sentir bé. Quan sobre la gespa se sentien perduts amb el 2-0, ell va moure peces, va donar ordres i va guanyar el crèdit que qualsevol tècnic s'ha de guanyar quan comença a caminar sol. Però en aquesta època de piulades i discursos efímers, en què perdre un sol partit és elevat a la categoria de drama i en què amb quatre setmanes ja es dicta sentència sobre la carrera sencera de tècnics, la derrota va fer mal. 90 minuts serveixen per passar d'un Madrid en crisi a un Barça insegur.
Per sort, el tècnic és qui millor ho sap. És un home de futbol i té clar que aquesta temporada no serà fàcil. Per això fa la seva, conscient que la seva sort dependrà de treballar bé i crear un bon clima al vestidor. Si l'equip guanya, cap directiu pensarà en fitxatges que no demana el tècnic o dubtarà d'ell amb la boca petita. Res de nou a Can Barça, de fet: el tècnic ha de guanyar i els directius li han de donar suport, però també pensar en plans B per si es falla.
La primera decepció ja ha arribat. I qui la porta pitjor són els jugadors, que saben que van fallar durant un primer temps espantós. Des de dimecres, però, es miren amb uns altres ulls Vilanova. I Tito sap que les imatges són la pitjor condemna: ho van ser per a Mourinho per posar-li el dit a l'ull i ho són per a l'equip, ja que tothom va veure jugadors amb noms i cognoms fallant de manera sorprenent. Tant a la llotja com a la banqueta es va treure pit amb el segon temps de l'equip, parlant de mala sort per les errades. Però després de quatre anys sense errades d'aquestes, tothom va tenir per un segon pensaments pessimistes. Per sort, els jugadors són els primers que volen aixecar el cap. D'ells en depèn la sort del tècnic i la directiva, en bona part.
