Misc 15/08/2013

Tornar a començar

El Barça defensa el títol després de fitxar Martino en un estiu molt accidentat

i
Toni Padilla
5 min

BarcelonaSegons expliquen, una expressió xinesa per desitjar mala sort als enemics era: "Que visquis en temps interessants". Els temps interessants et reserven un espai als llibres d'història, però darrere de les grans victòries i gestes s'hi amaguen històries personals de dolor, de derrotes. Al Barça, salvant les distàncies, li ha tocat viure últimament temps realment molt interessants. Si no fa tant semblava que tot era rodó, amb Guardiola convertit en un rei Mides blaugrana i amb un estil que rebia elogis i trofeus, últimament el Barça s'ha vist afectat per una bipolaritat estranya, en què el bon joc i els èxits sobre la gespa conviuen amb els problemes interns, personificats en les malalties de Tito Vilanova i Éric Abidal.

Aquesta temporada 2013/14 havia de ser la de la consolidació de Tito Vilanova. Després d'un primer any al primer equip molt complicat pel seu estat de salut, el tècnic empordanès iniciava la defensa del títol de Lliga aconseguit la temporada passada amb rècord de punts inclòs, però altre cop la malaltia s'ha interposat en els seus plans. L'aposta per Gerardo Martino, un tècnic argentí de currículum prou conegut en terres americanes però desconegut entre la massa social blaugrana, va agafar per sorpresa el barcelonisme. L'afició blaugrana es veu obligada a confiar en un tècnic a qui ha vist poc, a qui escoltat menys i que gairebé no ha tingut temps per arrelar a Barcelona. Des de la seva arribada, l'extècnic del Newell's Old Boys ha treballat pocs dies amb calma, ja que ha patit els viatges i la calor d'una gira fantàstica si parlem en termes comercials però discreta si es tracta d'analitzar les conclusions esportives, amb rivals de poca entitat i desplaçaments feixucs. Tata Martino, però, parla el mateix idioma futbolístic amb el mateix accent de la província de Santa Fe que Messi i Mascherano. Si ha estat escollit és perquè pot entendre el manual d'estil de La Masia.

Malgrat tenir un estil futbolístic molt fàcil de reconèixer i un ADN esportiu consolidat, el Barça es veu obligat a tornar a començar per iniciar l'enèsim duel amb el Madrid. Tècnic nou, entrenaments nous i una nova estrella, Neymar, preparat per intentar enamorar els admiradors i fer canviar d'opinió els escèptics. El brasiler té assumit que els seus primers mesos estaran marcats per la sospita de si té una mala relació amb Messi, però, més enllà de si juguen a videojocs junts, la capacitat de Martino per fer funcionar junts l'argentí i el brasiler serà un dels factors claus d'una temporada complicada. Complicada perquè hi ha molt soroll de fons que crea interferències. Una temporada amb els cants de sirena del pròxim Mundial, amb constants comparacions amb el Bayern de Guardiola, amb el nou Madrid de Carlo Ancelotti. Un any gens fàcil per a un grup que mentalment s'ha fet fort a base de cops.

El Barça de Martino té aires de renovació malgrat que el tècnic argentí defensa un retorn a les arrels i no hi ha gaires cares noves. La derrota a les semifinals de la Lliga de Campions contra el Bayern de la temporada passada encara és un trauma que fa mal quan es recorda, dels que tornen de tant en tant com un malson. L'equip bavarès va certificar que el Barça ja no era l'equip que tothom volia batre en dos partits per oblidar, dos partits que van generar certs dubtes a un equip amb els fonaments ben posats i tremolors als pisos superiors. Uns tremolors que s'han intensificat per culpa de la baixa no voluntària de Vilanova i la necessitat de buscar un tècnic nou enmig d'un estiu complicat, ple de gires, amistosos i una inoportuna jornada de seleccions. Les notícies referents a la fiscalitat de Messi tampoc hi van ajudar gaire.

Les eternes comparacions

El Barça, però, quan té dubtes s'aferra al seu llibre d'estil, a la pilota. Sap que li ha tocat patir i treballar sense calma, però també que té molta feina feta. Si la pilota entra en els primers partits, si Messi i Neymar somriuen, bona part de la temporada tindrà bona pinta. Martino és molt conscient d'on aterra i insisteix a canviar poques coses amb un llenguatge intel·ligent, i prioritza afirmar que cal pressionar com abans, en lloc de dir que porta idees noves. La gestualitat, comunicació i manera de treballar de Martino, de moment, han causat una opinió molt positiva, malgrat que el judici final dependrà dels resultats. A la Lliga, doncs, dependrà de guanyar al Madrid, l'únic candidat al títol més enllà dels blaugranes.

La lliga espanyola fa temps que s'ha convertit en el pati de jocs privat del Barça i el Madrid. Quan un dels dos equips guanyi la Lliga l'estiu que ve, arribarem als 10 anys consecutius sense que un altre equip sigui capaç de trencar el seu monopoli. El València s'ha venut Soldado, el Sevilla Negredo i l'Atlètic Falcao, però els dos grans han fitxat bé. Ara, curiosament el Madrid arriba a la primera jornada amb una situació més plàcida que el Barça, un fet impensable fa poc. Mourinho va deixar el madridisme dividit, però Ancelotti, amb la seva calma, ha aconseguit fer una gran pretemporada: han jugat prou bé, han derrotat rivals d'entitat com el Chelsea del seu antecessor en el càrrec i han fitxat jugadors que han il·lusionat perquè són sinònim de bon futbol, com Isco i Illarramendi. Malgrat que Florentino encara no ha fitxat Gareth Bale, el seu galàctic , el Madrid viu amb optimisme un inici de temporada en què el Barça haurà de demostrar molt d'orgull. De fet, el debut contra el Llevant arriba quan no fa ni un mes de la roda de premsa en què es va anunciar que Vilanova abandonava el càrrec. Si el Madrid s'ha llepat les ferides amb calma, el Barça ha lluitat contra el calendari.

Dins del vestidor, però, hi ha confiança. El grup s'ha unit, ha fet autocrítica, i Martino ha entrat amb bon peu. En espera de si es fitxa un central, el tècnic argentí dóna galons a molts joves, alguns d'ells destinats a viure cada dia amb el primer equip, com Jonathan dos Santos i Sergi Roberto. Dos joves amb talent que poden tenir més minuts gràcies al fitxatge de Thiago Alcántara pel Bayern. Com un símbol del que significa aquest Barça, la nòmina de migcampistes de què disposa Martino és extensa, a diferència de la defensa, on caldrà veure l'estat físic de Puyol. En atac, el dubte és qui acompanyarà Messi i Neymar, evidentment. Malgrat el comiat de Villa, la competència és ferotge, i Cesc busca el seu espai just després de rebutjar una oferta del United. Cesc, com el Barça, haurà de demostrar de quina pasta està fet. Com el Barça, té un gran palmarès, però no tothom té clar que aquest sigui el seu any. Aquest és el repte i la condemna: tornar a començar quan ja fa tants anys que treballes bé.

stats