Els aficionats VIP del PSG, encara amb el chardonnay que els donaven abans del partit a la panxa, marxaven amb un mig somriure del Parc dels Prínceps, com si no haguessin perdut. Amb les mans reproduïen els gestos tècnics de Luis Suárez i amb cara burleta imitaven com s’havia quedat David Luiz quan intentava aturar l’uruguaià. Congelat, com una estàtua de Rodin. Però menys elegant.

Suárez, aquell noi d’origen humil, va dictar la seva llei a París amb dos gols magnífics que deixen el Barça a les portes de les semifinals. L’equip de Luis Enrique va colpejar quan calia, va entendre els canvis necessaris i va trobar en Suárez l’executor ideal. Quan el PSG intentava mossegar, Suárez va clavar dos cops de fuet, va calmar la fera i va obrir, una mica més, el camí cap a Berlín. Ahir el Barça va guanyar per primer cop al Parc dels Prínceps. I ho va fer amb un segon temps formidable que completava l’obra iniciada durant el primer temps amb el gol de Neymar, aprofitant les baixes dels locals i posant galons als seus davanters. I tot, el dia que Xavi es convertia en el jugador amb més partits de la Champions oferint una classe magistral sobre com cal jugar al mig del camp. Els aficionats del PSG, malgrat la decepció, van marxar amb una sensació estranya, sorpresos per la bellesa dels gols de Suárez, per l’elegància de Xavi i la potencia del rival. Terra de pecats carnals, molts parisencs van rebre les tres fuetades del Barça amb cert plaer, disfrutant-ne l’estètica. Disfrutant del plaer de ser derrotat per un equip tan imponent.

El Barça surt reforçat de París, ja que és l’únic equip -juntament amb el Porto- contundent en la seva proposta. Sense Alves, Luis Enrique no va fer invents i va apostar per Montoya a la banda, intentant controlar el ritme del partit i superar la pressió d’un PSG que va acceptar ja des del primer minut el seu rol. Al PSG li tocava ser dominat, però amb algunes contres liderades per Pastore i Matuidi va portar cert perill. Busquets i Mascherano, però, van eclipsar Cavani i Lavezzi, i van deixar sense gaire feina un Ter Stegen que va refusar els pocs xuts que va rebre.

El primer gol, però, va arribar gràcies a una recuperació de Busquets, ja que costava obrir el mur francès. Neymar, reivindicant-se, no va fallar i la inèrcia del partit va acabar d’afavorir el plantejament blaugrana. Malgrat la foscor de Rakitic i la lesió d’Iniesta -que va portar a l’entrada de Xavi-, l’equip es va tornar a unir al voltant de la pilota i va permetre que Suárez, amb dues jugades magnífiques, es burlés de David Luiz marcant dos gols preciosos. Ni el gol local, amb un xut de Van der Wiel desviat per Mathieu, va canviar l’escenari. El PSG es va sotmetre. I el Barça camina amb pas ferm a Europa.