Fred, tan fred com l’actuació dels jugadors del Barça durant la primera part, pot arribar a ser el futur si l’equip no s’hi posa. Durant la primera part es va poder veure una visió apocalíptica del futur el dia que Messi no hi sigui, Iniesta es retiri i les cames de Busquets diguin prou. I la visió va fer realment por. A la segona part el Barça s’hi va posar i va arribar l’escalfor. Fins a l’errada de Ter Stegen. Però queda l’avís per a navegants.

Sí, Luis Enrique segurament va ser molt atrevit amb una alineació en què André Gomes i Arda Turan no van poder fer d’Iniesta i Rakitic. Sí, Sergio Busquets no acaba de girar rodó, i ell és la clau de volta de tot. Sí, Neymar, sense Messi, en alguns moments lluita guerres perdudes contra tot l’equip rival. Sí, el primer temps va ser un desastre. Però el futur podria arribar a ser molt dur, ja que durant aquests últims anys en què el Barça ha viscut a dalt de l’Olimp molts clubs han fet bona feina. Quan Guardiola va arribar al Barça les derrotes eren contra equips defensius, durs, com l’Inter, el Rubin Kazan o el Chelsea, que vivien instal·lats en una trinxera. El Barça ha jugat tan bé aquests anys que han crescut en silenci equips que admiren la filosofia de La Masia. En pocs dies equips com el Borussia Mönchengladbach, el Celta, el Las Palmas o el Borussia Dortmund han portat problemes a Barça i Madrid. Els rivals del futur són, en part, els deixebles del Barça. Són fills que volen menjar-se el pare.

Tothom ja tenia clar que aquest Celta té perill. I malgrat tot els jugadors van sortir amb l’actitud amb què se surt a jugar un Teresa Herrera. El mestre necessita demostrar que encara és ell qui dóna lliçons, com va fer a la segona part, ja amb Iniesta i Piqué liderant una reacció amb més grapa que joc col·lectiu. L’equip seguirà competint bé, però la visió apocalíptica del futur de la primera part serà difícil d’oblidar, com l’errada de Ter Stegen. El present és el segon temps. La clau és evitar que el futur sigui la primera part.