Amb 16 anys Christopher Dean va deixar l’escola i va aconseguir la seva primera feina, a la policia. Va passar unes proves i ràpidament va començar a treballar en una comissaria de Nottingham. Fill de dos ballarins de saló, Dean havia optat de jove pel futbol, però duia el ritme al cos. Amb 15 ja s’havia proclamat campió britànic de patinatge artístic fent parella amb Sandra Elson. Però Dean i Elson no es portaven bé. Així que la parella es va trencar i aquest policia es va trobar entrenant-se tot sol a la pista de gel de Nottingham. Allà coincidia amb Jayne Torvill, una jove patinadora que també s’havia quedat sense parella de ball. Treballadora d’una empresa d’assegurances, Jayne Torvill va proposar a Christopher Dean formar equip i es van posar a treballar. L’any 1980 van aconseguir ser cinquens als Jocs Olímpics d’Hivern de Moscou i campions britànics.
La seva entrenadora era Betty Callaway, una dona de mal caràcter que no parava de queixar-se per les males condicions del patinatge a Anglaterra, on costava molt ser professional. Callaway no deixava de dir a la seva parella que podien ser campions si deixaven la feina per centrar-se en els entrenaments, així que Torvill va renunciar a la seva plaça a l’empresa d’assegurances. Dean, per la seva banda, va demanar un permís amb èxit i, entre les burles dels seus companys al cos de policia, es va centrar en la preparació dels Jocs Olímpics de Sarajevo de l’any 1984.
Torvill i Dean van competir el Dia dels Enamorats del 1984 als Jocs de Sarajevo. S’havien preparat sense descans amb un emotiu exercici en què ballaven al ritme del Boléro de Ravel. L’exercici, cuidat fins a l’últim detall i revolucionari, va seduir a tothom. Aquell policia i aquella venedora d’assegurances anglesos van aconseguir la màxima nota de tots els jutges en l’apartat artístic. I en el tècnic, gairebé. Havien guanyat l’or amb la millor actuació de tots els temps.
Torvill i Dean van esdevenir famosos al Regne Unit i icones a Sarajevo, on la seva actuació va ser considerada el moment estel·lar dels Jocs Olímpics. Aquest 2014 tots dos han tornat a fer aquell exercici que els va dur a l’èxit al mateix escenari de la final, un pavelló que durant la guerra va ser bombardejat un cop i un altre. Torvill i Dean, que es van fer un fart de recollir diners i aliments per als nens de Sarajevo durant el conflicte dels Balcans, van esdevenir, sense imaginar-ho, uns símbols d’aquells anys en què la gent de Sarajevo era més feliç.
