Misc 30/07/2012

Els britànics i les banderes als Jocs Olímpics

i
Toni Padilla
2 min
Els britànics i  les banderes als  Jocs Olímpics

Dos dies abans de la cerimònia d'inauguració d'aquests Jocs, la competició de futbol femení va donar el tret de sortida... i no ho va fer de la millor manera. Abans del partit entre Colòmbia i Corea del Nord a l'estadi de Hampden de Glasgow, els organitzadors van acompanyar l'entrada al camp de les jugadores dels dos equips amb les seves banderes. Llàstima que van treure la bandera de Corea del Sud, fet que va portar les nord-coreanes a abandonar la gespa indignades. Després de mitja hora de discussions, van acceptar tornar al camp. Si mostrar banderes equivocades ja és una errada prou greu, fer-ho amb dos estats tan enemistats com ho són les dues Corees hauria de ser sinònim de perdre la feina.

Ara, les polèmiques amb les banderes no són noves als Jocs Olímpics de Londres. El 1908 la ciutat anglesa ja va ser seu d'uns primers Jocs. I la cerimònia d'inauguració va ser un desastre. Les autoritats van anunciar que a l'estadi de White City hi hauria totes les banderes dels estats participants desplegades cada dia de la competició. Però es van oblidar de les dels Estats Units i Suècia. Els escandinaus, ofesos, es van negar a desfilar i a participar en la cerimònia inaugural. La reacció dels nord-americans va ser diferent. Els organitzadors havien demanat als abanderats que quan desfilessin pel davant de la llotja, on hi havia el rei Eduard VII, inclinessin la bandera en senyal de respecte al monarca, però l'abanderat Ralph Rose es va negar a fer-ho i just en passar pel davant del rei anglès la va aixecar encara més amunt. Reacció que va provocar la indignació dels espectadors britànics. Segons la llegenda, el cap de la delegació nord-americana, Martin Sheridan, que tenia sang irlandesa, va etzibar a les autoritats que aquella bandera "no retia honors a cap rei".

Aquest, però, no va ser l'únic incident. A mesura que apareixien els atletes desfilant a la pista de l'estadi de White City, tots ells amb les seves delegacions, van aparèixer a la pista un grup d'atletes que caminaven sols, sense anar darrere de cap bandera. La gent no entenia qui eren ni què feien. Eren atletes finlandesos, emprenyats perquè no volien desfilar sota la bandera de l'Imperi Rus. El 1906, per exemple, els finlandesos havien participat en els Jocs Intercalats d'Atenes com a finlandesos, però aquell 1908 els russos els havien tallat llibertats, fet que va provocar la queixa silenciosa dels seus atletes. Per sort, el 1948 la cerimònia d'inauguració dels segons Jocs fets a Londres es va fer amb ordre, puntualitat i rigor britànic.

stats