RÚSSIA 2018

Un català per portar els diables al paradís

Bèlgica debuta al Mundial amb el primer partit en una fase final de Robert Martínez

Quan era nen, a Balaguer, Robert Martínez anava al quiosc amb el seu pare, la primavera del 1982, per comprar tots els cromos que podia. I de tornada a casa, anava completant l’àlbum, buscant en un atles els països i ciutats de naixement dels futbolistes. Descobria el món i el futbol. 36 anys després del Mundial d’Espanya, Robert Martínez apareix als cromos com a seleccionador belga. “El Mundial sol ser el primer record de molta gent del futbol, una porta d’entrada a aquest esport”, explicava fa uns dies abans de debutar al Mundial contra Panamà aquest dilluns a Sotxi (17 h / Cuatro).

Els belgues carreguen l’etiqueta de ser favorits a guanyar un grup on també hi ha Anglaterra. Amb jugadors com Hazard, De Bruyne, Lukaku o Mertens, els diables vermells fa anys que estan frustrats perquè tenen la sensació que no acaben de fer un salt de qualitat als grans torneigs: s’han quedat als quarts de final tant al Mundial del 2014 com a l’Eurocopa del 2016. “Quan els alemanys es posen la samarreta, saben que els toca guanyar. És pura psicologia, però cal arribar a aquest moment en què posant-te la samarreta saps que guanyaràs”, sol explicar Martínez, que només ha perdut un partit com a seleccionador belga, el primer de tots, un amistós contra Espanya. Des de llavors, Bèlgica s’ha convertit en la primera selecció europea a classificar-se pel Mundial, però els bons resultats no han evitat forts debats, com quan va deixar fora de la llista del Mundial Radja Nainggolan o quan la gran estrella del Manchester City, Kevin De Bruyne, va criticar la tàctica de l’equip després d’empatar contra els mexicans 3 a 3 un amistós perquè era massa defensiva. “Era una crítica honesta que demostra la seva implicació”, va respondre el català, que intenta estudiar flamenc i francès per entendre’s en un vestidor on conviuen les dues grans identitats belgues. “No pots generalitzar mai, però molts cops hi ha una forma diferent de fer entre flamencs i valons. També hi ha el paper de la immigració, així que cal ser obert i entendre que aquests jugadors, que gairebé tots juguen a l’estranger, quan tornen a Bèlgica tenen un gran punt d’unió: la selecció”, explica el tècnic de Balaguer, que com a futbolista va passar pel futbol base del Saragossa (la primera samarreta que li van comprar a casa va ser la del Saragossa, de fet) abans de marxar a jugar al Wigan, a la Tercera Divisió anglesa, iniciant així una carrera molt llarga al Regne Unit.

A Escòcia va conèixer la seva dona quan jugava al Motherwell; a Gal·les va casar-se quan era al Swansea -Jordi Cruyff va fer-li de padrí-, i la seva filla va néixer a Anglaterra, quan dirigia l’Everton. “Espero que no animi els anglesos”, fa broma Martínez abans del debut en un Mundial com a tècnic contra Panamà, entrenat pel colombià Hernán Darío Gómez, un tècnic capaç d’arribar per tercer cop a un Mundial amb tres seleccions diferents, després dels èxits amb Colòmbia i l’Equador. Bèlgica debuta sense els seus centrals Thomas Vermaelen i Vincent Kompany, lesionats, i apostarà per una defensa amb tres homes formada per Vertonghen, Boyata i Alderweireld per començar a somiar a Rússia.

Anglaterra s’estrena contra Tunísia

La renovada Anglaterra de Gareth Southgate debuta, amb l’objectiu de posar fi a una ratxa de gairebé vuit anys sense guanyar en un Mundial, davant d’una selecció de Tunísia disposada a somiar amb la classificació per a vuitens (20 h / Telecinco). Ja sense veterans il·lustres com Rooney o Defoe, Southgate ha donat pas a molts dels futbolistes que coneixia de la seva etapa a la sub-21, la qual cosa, unida a un sòlida base del Tottenham, ha conformat un combinat nacional jove i amb molt de recorregut. El líder és, sense cap dubte, Harry Kane, titular a Volgograd en el 3-4-2-1 amb què sortirà Southgate. Per la seva banda, Tunísia afronta el debut en la seva quarta Copa del Món amb els dubtes sobre l’estat físic de l’estrella de l’equip, Wahbi Khazri, i del lateral Ali Maaloul, que va lesionar-se en un amistós contra Espanya.