El comiat rodó de l'home que ho va voler controlar tot
BarcelonaEl 1978 el president del Saint Mirren escocès va fer fora el seu entrenador. L'entrenador acomiadat no ho va acceptar i va presentar una denúncia en un tribunal. I el tribunal va donar la raó al club, afirmant que el tècnic "havia intentat controlar el club d'una manera arrogant". El tècnic es deia Alex Ferguson. Willie Todd és l'únic president que ha fet fora Alex Ferguson d'un club. I ho va fer amb el cor trencat, ja que Ferguson havia pujat el Saint Mirren a la Primera Divisió. Però Ferguson volia manar massa i Todd havia descobert que negociava amb l'Aberdeen, un club on Ferguson guanyaria lligues i una Recopa contra el Madrid. Després de convertir l'Aberdeen en el dominador del futbol escocès, el 1986 Ferguson va fitxar pel Manchester United. I ara, 27 anys després, ha anunciat que es jubila.
Sir Alex Ferguson (Glasgow, 1941) s'ha convertit en el tècnic més important del futbol britànic. Va arribar a un United deprimit i de mica en mica va consolidar el seu estil per fer-se un lloc a la llarga llista de grans entrenadors escocesos, una llista formada per homes com Matt Busby, Bill Shankly i el gran Jock Stein. Ferguson, de fet, era l'ajudant en la selecció de Stein el 1985, quan el seleccionador va morir d'un infart després de classificar Escòcia per al Mundial de Mèxic 86. Aquell estiu Ferguson va dirigir la selecció escocesa al Mundial i poc després ocupava el lloc de Roy Aitken en un United que feia 20 anys que no guanyava la lliga anglesa i que tenia greus problemes de disciplina al vestidor.
Ferguson va canviar la manera de jugar del United, amb un joc més atractiu, de més toc, més ràpid. Però sobretot va saber entendre els canvis del futbol per adaptar-se a les lleis del mercat. Ferguson encara ara explica que vota el Partit Laborista, però és propietari de cavalls de carreres, parla amb la reina i domina les lleis del mercat de fitxatges amb agressivitat capitalista. Ell, que als 17 anys era als molls de Glasgow amb el puny alçat, ha rebut crítiques per fer debutar el seu fill al United i per fitxar jugadors representats per familiars seus.
L'entrenador dels 38 títols
Com a jugador va arribar a jugar al Glasgow Rangers, però mai va destacar. En canvi, com a tècnic va saber trobar un estil propi en què es barrejaven converses privades amb jugadors plenes d'afecte amb moments d'ira, com quan va tirar una bota al cap de David Beckham. S'ha emborratxat amb tècnics rivals però ha menyspreat sistemàticament els grans rivals, el Liverpool i el Manchester City. "El meu gran èxit és haver deixat fet miques el Liverpool", va dir un dia, presumint d'haver superat en el palmarès els d'Anfield. "Ferguson és competitiu, orgullós com a bon escocès i un treballador nat. Es nota que no ha oblidat les seves arrels i que sap que la clau de tot plegat és treballar de valent", en deia l'escocès Steve Archibald.
Ferguson ha convertit el United en el club anglès amb més títols, més ric i amb més aficionats. Ha imposat la seva llei sobre presidents, propietaris i aficionats. S'ha fet respectar i ha superat tots els reptes. José Mourinho, Pep Guardiola i Rafa Benítez l'han derrotat i ell s'ha reformulat. En 27 anys ha guanyat 38 títols: 13 lligues, 5 Copes, 4 Copes de la Lliga, 10 Community Shield, dues Lligues de Campions, dos Mundials de clubs, una Recopa i una Supercopa d'Europa. Un bon palmarès, sobretot si recordem que la primera lliga no la va guanyar fins al 1993, quan feia 7 anys que era al club treballant per canviar-li la cara i eliminar vells hàbits. Aquell any va enamorar amb un equip en què un jove Giggs ja estava consolidat i Cantona, potser el jugador més icònic del seu mandat, només es deixava domar per aquest escocès de galtes vermelles, accent tancat i gran orgull. Un equip que evolucionaria fins a esdevenir el del triplet del 1999, amb la famosa final de Barcelona.
Va ser l'obra mestra del mandat d'un tècnic que ja forma part de la història del futbol i que dirigirà el seu últim partit contra el West Bromwich Albion. Serà el partit número 1.500 amb el United, amb la lliga guanyada. Un final rodó per a un home que ho ha controlat sempre tot. Per això no vol que passin gaires dies sense que es faci públic el seu relleu, perquè no seria bo per a un club que cotitza a la borsa. Ho ha controlat sempre tot i ho seguirà fent, ja que seguirà amb càrrec al club, com a ambaixador i director.
