Publicitat
Publicitat

Amb el retorn de Tito Vilanova a la banqueta, el Barça busca reprendre el rumb cap al títol de Lliga contra un Espanyol que ha recuperat la confiança en ell mateix des de l'arribada del mexicà Javier Aguirre

Un derbi d'extrems

Poc imaginaven els espectadors que van ser al camp de l'Hotel Casanovas aquell 23 de desembre del 1900 que 113 anys després encara es jugarien derbis entre el Barça i l'Espanyol. La rivalitat entre els blaugranes i els blanc-i-blaus ha articulat i fet créixer el futbol català, malgrat que els camins seguits per les dues entitats poc tenen a veure. El derbi d'avui evidencia més que mai les dues realitats de dos clubs units pel fet de jugar la mateixa competició i per una rivalitat rica en anècdotes i moments per recordar. Però poc tenen a veure els dos gegants del futbol barceloní d'ara amb aquella època en què Joan Gamper i Genaro de la Riva es trobaven i discutien a la prestigiosa barberia Pintó, a la ronda de Sant Pere, encaparrats a fer del seu club el més fort. El Barça ha oblidat aquella lletania de dir "avui patirem" i alça el cap orgullós de poder aspirar a ser el millor equip del planeta. L'Espanyol s'ha atrinxerat fent de la resistència la seva bandera, i arriba al Camp Nou amb un objectiu: evitar el descens.

Amb els torrons païts, el futbol torna amb un derbi que posa punt final a unes setmanes complicades per als dos clubs. El Barça torna al Camp Nou 21 dies després de golejar l'Atlètic de Madrid, i Tito Vilanova seurà a la banqueta, com l'últim cop, però els problemes de salut del tècnic han deixat un nus a l'estómac a tots els culers. Amb Vilanova present a l'estadi -però sense fer roda de premsa- i gairebé tots els jugadors recuperats de les lesions, el Barça vol fer del Nadal un parèntesi en la cursa cap al títol de Lliga. Jordi Roura va confirmar ahir la presència de Vilanova al costat dels seus jugadors, i la rebuda de l'afició al seu entrenador serà de ben segur un dels moments emotius d'un derbi marcat també per les relacions cordials entre les directives. Joan Collet serà a la graderia representant un club que va tenir un detall bonic el dia del Dépor en donar suport a Tito Vilanova. Un cop la pilota rodi, la rivalitat ocuparà el seu lloc i dues maneres d'entendre el futbol escriuran un nou capítol, amb el Barça com a clar favorit.

La lògica, blaugrana

Fins ara l'equip blaugrana ja ha trencat un munt de rècords. L'Espanyol, en canvi, pateix de valent però ha recuperat la rialla després d'empatar al Santiago Bernabéu i derrotar el Deportivo a Cornellà-El Prat. El Vasco Aguirre ha aconseguit fer creure en les seves possibilitats un equip que semblava sense ànima fa poc, i els seus aficionats ja posen espelmes sota les estampetes de Sant Tamudo i Sant De La Peña. La cultura popular sempre diu que els derbis són partits il·lògics en què es veuen fets paranormals.

L'Espanyol, oblidant-se d'intentar tocar la pilota i fent del futbol un acte de fe, s'aferra a aquesta opció recordant el triomf de la temporada 2008-2009, quan van posar fi a 27 temporades de l'Espanyol sense guanyar a l'estadi blaugrana. La lògica, en canvi, és favorable als interessos del Barça.

El líder ha fet tot just quatre sessions d'entrenament, amb alguns dels seus millors jugadors, com Messi, fent viatges llargs per passar les vacances amb els seus. L'Espanyol, en canvi, ha fet gairebé el doble de sessions d'entrenament i Aguirre ja va fer treballar els seus en els últims dies del 2012. Vilanova, però, recupera Cesc Fàbregas, Alex Song i Adriano Correia, que no van jugar l'últim partit de l'any a Valladolid per lesió. El tècnic empordanès, doncs, pot recuperar el centre del camp que tant li funcionava, amb Iniesta una mica en banda i Busquets, Xavi i Cesc al mig. L'estol de possibilitats del Barça, però, és gran. Vilanova podrà alinear un onze titular en el qual el principal dubte serà saber si serà Villa, Alexis o Pedro qui acompanyarà Messi a la punta d'atac. El nom de Villa ha estat fins ara l'altre gran nom de l'actualitat blaugrana, amb diferents clubs de la Premier ensumant si poden endur-se l'asturià a terres angleses.

Per la seva banda, l'Espanyol arriba al derbi amb la moral alta després de sumar quatre jornades invicte. La prioritat de l'equip de Javier Aguirre és sumar per seguir la seva escalada en la classificació i abandonar els llocs de descens. El mexicà ha aconseguit recuperar l'autoestima d'una afició acostumada a patir, però també conscient que l'equip té poc a perdre al Camp Nou. L'Espanyol no podrà comptar amb el porter Cristian Álvarez, que continua sense recuperar-se d'una distensió a la musculatura isquiotibial de la cama dreta i no s'ha exercitat amb el grup des de principis de desembre. Kiko Casilla, un dels millors jugadors al Santiago Bernabéu, serà el titular al Camp Nou. A l'estadi del Barça tampoc hi serà el migcampista ghanès Wakaso Mubarak, concentrat amb la selecció per preparar la Copa d'Àfrica. Aguirre haurà de buscar alternatives per a la banda dreta amb, en principi, dos uruguaians amb opcions de jugar: el davanter Christian Stuani i el migcampista Juan Albín. Qui cau de la llista és el davanter italià Samuele Longo, que durant les últimes setmanes sona com a reforç de diversos clubs de la Serie A.

Aguirre buscarà repetir la gesta del Bernabéu. Seria una sorpresa majúscula, ja que la realitat de tots dos no podria ser més diferent. Però un cop comença el partit, com el 1900, 22 jugadors es troben al mateix escenari. És la màgia del derbi.

Històries de superació esportiva