07/07/2020

Una derrota de tot el futbol català

2 min

Els aficionats del Barça faran bé de celebrar el descens de l’Espanyol, si així ho senten i així arriba al Camp Nou. No s’han de disculpar ni donar explicacions. Com tampoc ho han de fer els de l’Espanyol que van celebrar els gols de Tamudo al Camp Nou o els quatre que el Liverpool feia a Ter Stegen ara fa poc més d’un any. El futbol no deixa de ser, com deia el poeta, un espai setmanal per tornar a ser infants, sense necessitat de ser raonables, de ser assenyats. Marcant una línia vermella, la del respecte, pots estirar les orelles dels adversaris, pots gaudir de les seves derrotes. Al futbol, gent assenyada veu un fora de joc inexistent, interpreta les normes del joc al seu gust i sempre sent que la premsa no diu el que voldrien escoltar. El futbol és una deliciosa olla de grills en la qual no conec ningú que no hagi celebrat una derrota d’un rival. Jo ho he fet, quan el Terrassa perdia algun play-off. Però llavors era un jove soci del Sabadell que gaudia d’una decepció del rival, en part per amagar que el meu equip no anava bé.

Com a periodista ho veig diferent. El descens de l’Espanyol és una gran derrota. La temporada vinent, el futbol basc podria tenir quatre equips a Primera. Athletic, Reial Societat, Eibar i Alabès, i un cinquè si s’hi afegeix l’Osasuna. Madrid té ara mateix quatre clubs a Primera i tres a Segona. És a dir, set clubs professionals. El futbol català, tot just tres. Porto dies pregant per una salvació blanc-i-blava i un ascens del Girona. No pas per amor a colors o per quedar bé. Ho desitjo perquè més clubs a Primera és més feina a Catalunya. Periodistes i treballadors dels estadis.

El cinquè descens de l’Espanyol és un fracàs per a tot el futbol català. Ara si puja el Girona serà un èxit, amb el club gironí com a segon club català per una temporada, tal com va fer el Lleida la temporada 1993/94 i el Sabdadell la 1969/70. Només les temporades 1989/90 i 1962/63 Catalunya va tenir un sol equip a Primera. L’exemple de Madrid dels últims anys, però, ens demostra que es pot tenir un Barça gegant manant a Europa alhora que altres clubs catalans troben un espai entre els millors. Tant de bo Girona, Sabadell i Cornellà de Llobregat tinguin una alegria, els pròxims dies, amb possibles ascensos. Com més equips, més bona salut tindrà el nostre futbol. I, de passada, l’economia. Encara que a molta gent no li agradi, aquest esport mou molts diners. Moltes feines i somnis. Tant de bo aviat tinguem de nou tres clubs a Primera.

stats