Misc 31/10/2013

Les dues cares de la rivalitat Barça-Espanyol

Seixanta futbolistes han jugat partits a Primera Divisió amb la samarreta dels dos equips

i
Toni Padilla
4 min

BarcelonaManu Lanzarote va ser cridat per entrenar per primer cop amb el Barça B l'any 2001. Carregat d'il-lusions, va somiar a arribar al primer equip del Barça, però no va poder. Va iniciar un periple per diferents clubs i va acabar debutant a Primera una dècada més tard amb l'Espanyol. Aquell mateix 2001 l'Espanyol es fixava en un nano de categoria alevina que semblava que tenia força futur. És deia Marc Bartra. Convertits en dos dels clubs de Primera que més cuiden el seu planter, el Barça i l'Espanyol jugaran demà un nou derbi en què bona part dels protagonistes saben prou bé com són els derbis en les categories inferiors. Molts, de fet, han defensat les dues samarretes.

Al Barça, Tello i Bartra van passar pel futbol base blanc-i-blau abans d'acceptar fitxar pel Barça. A l'Espanyol, cinc jugadors han defensat abans l'escut del Barça: Simão Sabrosa va arribar el 1999 al Camp Nou provinent de l'Sporting de Portugal, amb 19 anys. Ara juga a l'Espanyol al costat de dos jugadors que van debutar amb el primer equip blaugrana gràcies a Frank Rijkaard: Víctor Sánchez i Sergio García. Lanzarote va passar per La Masia sense fortuna i el lateral Abraham González va debutar en partits de la Copa Catalunya amb el Barça abans d'acabar a l'Espanyol després de jugar a l'Alcorcón, el Nàstic i el Cadis.

"Quan has jugat amb els dos equips sempre es fa una mica estrany, ja que tens amics a les dues bandes i un munt de rècords", admet Pichi Alonso, un dels homes que ha jugat derbis amb les dues samarretes. "Però un cop el partit es posa en marxa res d'això es recorda", afegeix. Per Joan Verdú, ara al Betis, "els derbis potser són encara més forts en categories inferiors", una sensació que coneixen prou bé homes com Piqué i Cesc, dos dels jugadors del primer equip blaugrana que més senten els colors en partits d'aquests tipus.

La guerra del futbol base

Veure jugadors passar de les Corts a Sarrià, de Sarrià al Camp Nou i del Camp Nou a Cornellà-El Prat ha estat un fet força freqüent. Amb més massa social i recursos econòmics, històricament el Barça s'ha permès el luxe de fitxar els jugadors, tant del primer equip com de categories inferiors, que més destacaven a l'Espanyol, i ha originat polèmiques ben sonades. Últimament, la guerra dins del futbol base per endur-se joves amb futur no s'ha aturat, amb el cas de Baena, l'actual jugador del Rayo Vallecano, acabant als jutjats. En canvi, fa molt que no hi ha una operació en què un dels dos equips fitxa directament un jugador de la plantilla de Primera del seu rival. L'Espanyol ho va intentar sense sort amb el davanter argentí Javier Saviola, ara mateix a l'Olympiacos grec. El Barça, per la seva banda, diuen que segueix atentament tot el que fa Kiko Casilla.

L'Espanyol històricament s'ha defensat del Barça amb cops mediàtics de jugadors molt estimats pel barcelonisme que no tenien lloc al Camp Nou, ja fos per una qüestió esportiva o perquè tenien problemes amb dirigents del club blaugrana. Veure Kubala jugar un derbi al Camp Nou amb la samarreta de l'Espanyol va provocar un gran enrenou a l'època, per exemple, ja que l'hongarès s'havia retirat però va acceptar seguir jugant quan es va discutir amb els directius del club blaugrana. Els casos de Czibor i Tejada, dos homes també molt valorats pel barcelonisme que van jugar a l'Espanyol, també van acabar amb concerts de xiulet al Camp Nou. Tejada va ser acusat d'una doble traïció, ja que del Barça va passar al Madrid i es va retirar jugant a Sarrià. A l'Espanyol va fer mal veure com durant els anys 80 i 90 la directiva de Josep Lluís Núñez fitxava en diferents ocasions els ídols de Sarrià, com va passar amb el porter Urruti i els jugadors Escaich, Soler, Ernesto Valverde i Korneiev.

L'Espanyol tampoc ha perdut l'oportunitat de fitxar jugadors formats al Barça que eren fora de Catalunya, com és el cas de Jordi Cruyff -un altre cognom il·lustre-, De la Penya o el mateix Verdú.

Zamora, el primer

El primer cas mediàtic en què un equip va pispar l'estrella de l'altre va ser, segurament, el cas del porter Ricardo Zamora. El 1919 Joan Gamper va fitxar el Divino aprofitant que el jugador no estava satisfet amb el que cobrava en un club, l'Espanyol, que s'estimava. El 1922 el president de l'Espanyol, Genaro de la Riva, es va reunir amb Zamora en un restaurant del Tibidabo i va aconseguir que retornés al club en què s'havia donat a conèixer. El cas va omplir un munt de pàgines dels diaris de l'època, amb el porter rebent inicialment una sanció d'un any sense jugar per la manera com es va fer el fitxatge. El primer jugador que va canviar de club un cop es va fundar el torneig de futbol de la Primera Divisió va ser el porter Cristóbal Solà, que va jugar tres partits en la primera edició de la Lliga amb l'Espanyol (1929-1930), i només un en la següent amb el Barça.

En total, 60 jugadors han debutat amb el primer equip dels dos clubs en partit oficial. Buscant els noms de jugadors que han jugat al futbol base de l'altre equip en algun moment, la llista es fa més gran, amb noms com els de Bartra, Tello i el mateix Raúl Tamudo, que va arribar a entrenar durant un curt període de temps a La Masia de menut abans de ser rebutjat. Samuel Eto'o, per la seva banda, va ser cedit pel Madrid a l'Espanyol la temporada 1998-1999, però no va arribar a debutar. Amb el Barça, va ser un heroi.

stats