Un equip que lluita contra els seus fantasmes

Pots perdre de moltes maneres, però perdre així encara fa més mal. Si perds jugant malament, la crítica s’entén. Si perds jugant bé, la lògica s’esquerda. El Barça, ara mateix, és un equip angoixat, lluita contra si mateix. El València, aferrant-se a Diego Alves, va endur-se un triomf que, més enllà dels encerts del seu porter, no és possible d’entendre sense parlar dels fantasmes del Barça. El Barça lluita contra molts molins de vent, contra les seves pors, contra la seva angoixa. El bon partit demostra que l’element físic no és la clau per entendre els problemes de l’equip. És, per sobre de tot, mental. No deixa de ser irònic en un club on tant es va parlar en el seu moment del psicòleg de Luis Enrique.

Però, a nivell psicològic, la primera pedra està posada. L’equip va jugar prou bé. Va mossegar, va crear ocasions, va revoltar-se. És un primer pas. Ara toca guanyar de nou i dimecres ja no es pot fallar a Riazor o es perdrà el liderat. Un càrrec important del Barça deia, després de perdre al Vicente Calderón, que el que més ràbia li feia era no poder fer un diagnòstic clar de la crisi esportiva. Ho va resumir dient: “Hem trepitjat merda”. Lesions, cansaments, porters rivals, àrbitres, gols en pròpia porta, una tàctica previsible, la sequera del trident. La llista és llarga. Però, per sobre de tot, el Barça lluita contra si mateix. Contra la frustració de saber que aquest equip pot guanyar, però no ho aconsegueix i va caure contra un València que, de manera irònica, guanya al Camp Nou just en una de les seves pitjors temporades. La mateixa temporada en què va perdre per 7-0 a la Copa. La lògica no sempre hi té espai, a l’esport, i l’equip que abans ho guanyava tot ara sembla encadenat a la derrota. Els jugadors del Barça es busquen a si mateixos i no es troben. Dins dels despatxos del Barça, els nervis no es poden controlar. El primer pas era el retorn del bon joc. S’ha fet. Ara cal guanyar. Seguint l’exemple de Piqué. I evitant bromes com les de Luis Enrique utilitzant el nom d’un periodista per defensar-se. Quan ha d’explicar-se.