El Barça de Martino aixecava el cap i només veia enemics que calia superar. Primer li tocava enfrontar-se a una defensa rival molt tancada. Després, als seus propis dubtes. I, finalment, a la fredor d'un Camp Nou que va presentar la segona pitjor entrada de la temporada. Però el Barça va saber complir l'expedient del partit d'anada de les semifinals de Copa, malgrat que no va aconseguir retrobar-se amb les millors sensacions. La derrota contra el València ha fet mal a l'autoestima d'un equip que es va poder llepar les ferides en un partit molt més complicat del que podria deixar entreveure el marcador final. Abans del primer gol, Pinto es va convertir en l'heroi amb dues aturades salvadores, l'àrbitre González González va preferir no veure un penal de Mascherano que hauria significat la vermella per al defensa argentí, i els bascos es van haver de fer un gol en pròpia porta còmic per calmar les coses. No va ser fàcil. Però la recompensa és ser més a prop de la final de Copa i anar-se allunyant de mica en mica del record del segon temps contra els valencians.

Gerardo Martino sol gestionar la plantilla estudiant amb detall els minuts de joc de cada futbolista. Però contra la Reial Societat, com si fos una estirada d'orelles o una oportunitat per demanar perdó per la trencadissa de plats de l'últim dia, Martino va fer jugar exactament els mateixos homes que van perdre contra el València. Amb l'excepció de Pinto, esclar. I els deu protagonistes del partit bipolar contra l'equip de Pizzi van patir per trobar el seu lloc sobre la gespa, una mica nerviosos, traïts per les ganes de poder agradar altre cop a una graderia mig buida però també inquisidora.

La Reial va sortir amb la idea d'arribar amb vida al partit d'Anoeta i va plantar una línia de cinc en defensa, donant llibertat per córrer a la contra al mexicà Vela i a Griezmann. I els dos menuts davanters de l'equip basc van estar a punt de fer mal amb dues contres en els primers minuts, una de les quals després d'una errada de Mascherano que va solucionar un Pinto magnífic. No va ser la Reial Societat alegre en el joc i el toc d'altres dies. Conscients que el partit d'ahir era el primer acte d'una obra que en tenia dos, els bascos van intentar jugar amb els nervis del Barça per poder demanar la setmana que ve el suport a la seva afició per somiar en la final.

Davant un amfiteatre altre cop mig buit, el Barça va patir per entrar en calor. Per gaudir de continuïtat en el joc. Cesc i Alexis, en el mateix minut, van fallar dos gols cantats, però el primer temps va estar marcat per la frustració blaugrana a l'hora de trobar escletxes a la defensa visitant. La Reial Societat va aconseguir posar-se la disfressa d'equip veterà dels anys 80, tallant el joc amb faltes, pèrdues de temps i pilotes recuperades. I com ha passat últimament, Messi va rebre pilotes bastant lluny de la porteria, i es trobava sempre dins d'una teranyina formada per diferents jugadors de l'Erreala. I quan aconseguia rematar dins de l'àrea, li faltava l'efectivitat, com en un xut de falta al pal o una rematada a pocs centímetres de Zubikarai. Messi, seriós, va acabar el partit amb cara d'enfadat. Li va faltar el gol.

Víctima de certa ansietat, el Barça es va anar posant nerviós a mesura que els pocs aficionats que eren a la graderia iniciaven un debat. Alguns van xiular quan les eternes possessions de pilota no servien per a res. D'altres van aplaudir l'equip, que va trobar el premi del gol en l'últim minut del primer temps. Una sola derrota té la capacitat per despertar fantasmes del passat, i el partit es va jugar amb tensió, serrant les dents, sense somriures de complicitat amb la graderia. Els aficionats, martiritzats pels horaris, van mirar el partit sense tenir clar si els agradava el que veien. Sense acabar de decidir si el fluix espectacle era mèrit de la Reial o culpa del Barça.

El gol de Busquets, al minut 44, d'un rebuig a la sortida d'un córner, va ser providencial. A més, acte seguit Iñigo Martínez va veure la vermella quan reclamava que, just en l'anterior jugada, Vela havia rebut un penal de Mascherano. Al defensa li van fallar les maneres, però segurament tenia raó, ja que Mascherano va agafar Vela quan xutava.

Un gol ben estrany

La Reial Societat va veure com en un minut tot es trencava i va passar a sentir-se víctima de l'àrbitre. Però va saber aguantar ferm en defensa a la segona part, amb aturades de Zubikarai i xuts desviats d'un Barça constant en l'esforç i amb poca punteria. Sense alegria però amb molta pedra picada, el Barça només va saber trobar el camí del gol de la manera més curiosa, amb un gol en pròpia porta de Zubikarai després que Elustondo xutés la pilota contra el seu cos. El Barça, tot voluntat, només va poder fer aquest gol a un rival amb deu homes. Caldrà acabar la feina a Anoeta.

Una Copa plena de gols en pròpia porta

Com ja va passar amb Juanfran al camp del Llevant en el partit d'anada dels quarts de final, el Barça va veure com ahir el seu adversari es marcava un gol molt curiós en pròpia porta. El gol del porter Zubikarai, de fet, és el tercer en pròpia porta dels rivals del Barça a la Copa, ja que el Cartagena també se'n va marcar un. La jugada que va acabar de decidir el partit va iniciar-se amb una gran assistència de Xavi pel centre de la defensa de la Reial Societat. Alexis, traçant una diagonal, va rebre la pilota xutant al pal. El rebuig va anar a les botes d'Elustondo, i el defensa basc va intentar rebutjar la pilota cap al centre de l'atac, amb la mala fortuna que el xut va topar amb el porter Zubikarai, que va desviar la trajectòria la pilota al fons de la porteria. Ahir dos dels gols del Madrid contra l'Atlètic també van arribar gràcies a xuts desviats.