Luis Enrique no era gaire lluny quan Jordi Alba va treure’s de sobre la pilota i la va enviar just on hi havia un jugador de l’Atlètic de Madrid. La va enviar allà on mai s’ha d’enviar quan te la treus de sobre, al centre, en lloc de penjar-la a la graderia. I l’errada es va convertir en la centrada de Saúl que va acabar al cap d’Antoine Griezmann, amb el francès esmunyint-se lluny de Dani Alves per batre Ter Stegen. Ja abans de la centrada, quan Alba va perdre la pilota just allà on el cos tècnic havia dit que no es podia perdre, l’asturià va aixecar-se de puntetes, amb les mans a la butxaca, com si l’hagués tocat un llamp, com si hagués tingut un mal pressentiment. Cada gol de l’Atlètic a l’eliminatòria ha nascut en part per una errada del Barça. “No s’han de buscar culpables, noms propis, però si ho voleu fer, feu-ho, sempre esteu buscant problemes”, va dir Alba desafiant quan RAC1 li va preguntar per si ell havia fallat en la jugada del gol. El lateral va pujar a l’autobús molt enfadat, criticant els periodistes, mentre Gerard Piqué, amb paciència, donava la cara: “No pots escollir quan les coses aniran bé o malament. És un cop molt fort, però no és una qüestió física. És una baixada en el pitjor moment, una suma de factors”.

Ulls tristos i ràbia. Si les cares després de perdre a Anoeta ja eren tristes, al Vicente Calderón encara pitjors. “És evident que no estem en el millor moment”, va afegir Luis Enrique, sense voler, però, explicar les causes d’aquest moment que ha deixat el Barça fora d’Europa. “Hem fet un bon partit, el rival era dur”, va dir Jordi Alba, que va demanar la unió del barcelonisme però no va mostrar-se autocrític. Però uns metres més amunt, a la llotja, el mateix Josep Maria Bartomeu admetia la superioritat del rival. “Hem tingut poques oportunitats, l’equip ha fet el partit que creia que calia fer, s’hi han esforçat... però l’Atlètic ha sigut superior”, va dir Bartomeu, que feia cara de pocs amics esperant l’autocar que portava els directius. El president no va acostar-se a la zona dels jugadors, malgrat que es van creuar a la zona del pàrquing del Calderón, fent seva la norma de Luis Enrique, que sempre considera que al final dels partits és millor no parlar amb els jugadors. “Es guanyi o es perdi”, va recordar l’entrenador asturià.

Buscant respostes

Dins de l’expedició blaugrana, de fet, el nerviosisme va creixent bàsicament per la falta d’explicacions als problemes. “Estàvem segurs que l’equip arribaria a la semifinal. L’equip estava bé, hi havia optimisme... Estem al·lucinant”, deia un membre de l’expedició blaugrana, amb la boca petita, mentre passaven els jugadors. Gairebé tots, sense voler parlar. “No es pot dubtar d’aquest equip, el rival juga”, va justificar Piqué. Però dins del Barça, la sensació era d’haver caigut en un pou sense tenir gaire clar com ha passat. “Ara no toca parlar dels jugadors, no és el moment. Hem de reflexionar, pensar amb tranquil·litat. No estem en un bon moment, ens costa molt fer gol i concedim molt en defensa. No puc dir res dolent de l’actitud dels meus jugadors”, va argumentar Luis Enrique abans d’enfilar el camí de tornada entre els petards i els clàxons d’una ciutat, Madrid, que té dos equips a les semifinals de la Lliga de Campions. “Ens aixecarem”, va sentenciar Piqué, l’últim a pujar a l’autocar, donant la cara quan es guanya i quan es perd.