L’èxit del fill d’un missioner assassinat

Cap / D’esportsVictor Moses tenia tot just 10 anys quan els seus pares van ser assassinats. El futbolista del Chelsea i de la selecció nigeriana no va voler parlar del seu passat durant molts anys, però de mica en mica va començar a explicar d’on venia. I els records que tenia d’una infància sense luxes, però en què tampoc faltava el menjar a taula. Moses va néixer el 1990 a Lagos, la ciutat més poblada de Nigèria, a la costa, un monstre urbanístic que creix sense ordre. Una ciutat on la llum i l’aigua triguen molt a arribar als nous barris que van naixent a mesura que hi arriba més gent. En molts casos, persones que fugen de la violència. Moses recorda jugar a futbol descalç, amb pilotes velles que calia arreglar amb imaginació, imitant els gols dels jugadors nigerians que van brillar als Mundials del 1994 i el 1998. De fet, un dels seus records era el triomf dels nigerians contra Espanya al Mundial de França del 1998, quan els seus pares li van donar permís per veure el partit, ja que havia fet els deures.

Moses va rebre una bona educació, però també rígida. Els seus pares eren membres d’una Església evangèlica protestant. El pare, Austine Moses, era missioner i havia viscut en diferents parts de Nigèria, especialment al nord, on la major part de la població és musulmana. A finals dels anys 90, els Moses van decidir anar a viure a l’estat de Kaduma, al centre del país, on van integrar-se en una comunitat cristiana. La mare, Josephine, ajudava joves amb problemes a la comunitat, mentre el pare predicava i iniciava un curs per obrir el món de la música als joves a través del gòspel. L’estat de Kaduma, però, era una zona molt perillosa. Nigèria no ha sigut mai un país unit, i hi ha diferents ètnies i llengües. I, especialment, una divisió religiosa entre el nord, de majoria musulmana, i el sud, cristià. Als estats del centre del país les dues comunitats conviuen en un fràgil equilibri que, de tant en tant, esclata en aldarulls. Quan els Moses van arribar a la regió, un atemptat d’islamistes en una església va acabar amb centenars de cristians cremant mesquites, uns incidents que van deixar més de 50 morts. L’any 2000 un nou brot de violència islamista va posar en el seu punt de mira els diferents líders de la societat civil que intentaven negociar entre les diferents comunitats. Austine Moses era un d’ells, motiu pel qual va ser assassinat per islamistes que volien aplicar la xaria, la llei islàmica, mentre preparava un servei religiós amb la seva dona, la Josephine, que també perdria la vida. La família d’en Victor va decidir enviar-lo a Londres, després de recollir diners per pagar-li el viatge. Moses va aconseguir ser acollit com a refugiat, però es va criar amb familiars llunyans, patint pel que passava en un estat, Nigèria, on el clima de violència no ha deixat d’empitjorar, especialment des de la irrupció de Boko Haram al nord del país.

Victor Moses va trobar en el futbol una oportunitat i ara és una de les estrelles nigerianes. “Aquesta victòria la dediquem a tots els nigerians, tant és la seva religió, la seva llengua. Al camp hem guanyat units, cal viure units”, va deixar clar el davanter després del triomf contra els islandesos. Moses, de mica en mica, ha començat a parlar dels seus pares, un cop ha entès que un dels missatges més importants que li van llegar va ser que, quan pateixes una injustícia, cal perdonar i no tornar-s’hi.