BARÇA

L’exjugador del Barça i l’Slavia que va lluitar a les barricades

Jiri Hanke va enfrontar-se als nazis durant l’aixecament de Praga del 1945

Per primer cop, dues de les entitats més històriques d’Europa, l’Slavia de Praga i el Barça, es veuen les cares en partit oficial. Clubs amb una història plena de cicatrius i amb un sol futbolista en comú, Jiri Hanke. Poc es recorda el jugador txec, que va començar a brillar com a futbolista durant la complicada dècada dels anys 40 al planter de l’Slavia.

El que va ser internacional txecoslovac va morir a Suïssa el 2006 i cap diari català li va dedicar ni una notícia. Actor secundari al Barça de les Cinc Copes, Hanke va jugar mig centenar de partits entre el 1952 i el 1957 a l’estadi de les Corts, va marcar dos gols i es va endur la medalla de campió de dues Copes del Generalísimo, una Lliga i una Copa Eva Duarte. Com altres jugadors de l’Europa de l’Est que van acabar a Barcelona durant aquelles èpoques en blanc i negre, la vida de Hanke semblava un relat inventat per algunes de les grans plomes de la literatura txeca.

Nascut en un poble molt petit, Vrdy, Hanke va arribar a Praga per jugar amb l’Slavia en plena Segona Guerra Mundial. El conflicte, però, ho va aturar tot. El 5 de maig del 1945 membres de la resistència van burlar la seguretat de l’edifici de la ràdio estatal txeca, en mans dels nazis. Havien decidit fer una crida a través de les ones per demanar als ciutadans de Praga que s’aixequessin en armes contra els ocupants alemanys. Aquell dia, una veu va trencar el silenci de la nit: “Crida a tots els txecs, crida a tots els txecs. Veniu a ajudar-nos”. Un dels que va respondre a la crida era Hanke. La Segona Guerra Mundial s’acostava llavors a la seva fi. Les tropes soviètiques i nord-americanes ja eren en territori txec, però Hitler havia organitzat una defensa al voltant de Praga, on els txecs es van revoltar per foragitar els alemanys. Durant tres dies, més de 30.000 txecs van fer front a les tropes alemanyes sense suport dels aliats, i finalment van pactar un alto el foc que va permetre als nazis abandonar la ciutat a canvi de no destrossar més el casc antic de la capital txeca.

Un futbolista a les barricades

Aquell 5 de maig del 1945 diferents socis i esportistes de l’Slavia Praga van aconseguir armes per defensar l’estadi, ja que a la rodalia s’hi van viure enfrontaments amb la Wehrmacht. Els esportistes, atrinxerats en unes barricades, van disparar als blindats alemanys. El capità de la secció d’atletisme, Milanem Ogounem, hi va perdre la vida. Al seu costat, Jiri Hanke va seguir disparant mentre el vell estadi del club, de fusta, cremava del tot al barri de Letna, al nord de la ciutat, on llavors tenia la seu. Ara, l’Slavia juga al sud.

Hanke va veure des de la barricada on defensava la causa txeca com milers i milers de ciutadans abandonaven Praga per sempre més aquell 1945. L’alto el foc pactat significava que els civils de parla alemanya de la ciutat l’abandonaven sense ser agredits, i posaven punt final a segles de presència de la llengua alemanya a Praga. De fet, a Praga l’alemany sempre s’hi havia parlat -existia un club potent anomenat Deutscher de Praga, el club dels alemanys-. Era l’idioma dels alemanys i de molts jueus, com Franz Kafka. L’alemany va ser esborrat en part per l’Holocaust i en part per l’expulsió de la comunitat alemany. Hanke, de fet, és un cognom alemany, tot i que el futbolista parlava txec. Té lògica que a l’hemeroteca trobem el seu nom escrit com a Georg Hanke (en alemany), Jiri Hanke (en txec) i Jorge Hanke, un cop va arribar a Barcelona.

Aquest cognom alemany, sempre mal vist per les noves autoritats, i la caiguda del Teló d’Acer sobre Txecoslovàquia van forçar la fuga de Hanke, que el 1950 va buscar refugi a Alemanya, on va jugar alguns partits amb el Sankt Pauli d’Hamburg. Sense permís de la federació txeca per jugar, va aconseguir emigrar a Colòmbia, on existia una lliga professional no reconeguda per la FIFA que pagava molt bé per tenir els millors jugadors. Hanke va ser company de Di Stefano al Millonarios de Bogotà, i acabaria tornant a Europa per jugar al Barça reclutat per l’eslovac Ferdinand Daucik. Sota el nom fictici de Fernández, va jugar quatre partits de prova contra clubs catalans abans de poder formalitzar el seu fitxatge i jugar al costat de Kubala, que era hongarès amb sang eslovaca, i amb qui es va entendre sempre molt bé.

Hanke, que sempre va defensar que el club de la seva vida era l’Slavia, va viure a Cambrils abans de fixar la seva residència a Suïssa, on va fer de professor de natació abans de retirar-se. Es va acomiadar en directe del Barça el 1989, quan va presenciar la final de la Recopa de Berna.