18/06/2018

Una ferida de Polònia encara per tancar

3 min
Flors dipositades al memorial de Katin després de la seva remodelació.

Cap d'EsportsLa policia russa està seguint de prop els polonesos que han arribat al Mundial, perquè considera que podria ser l’afició que provoqui més aldarulls. A part de tenir un greu problema amb la violència als estadis, Polònia i Rússia no es porten bé. Quan a l’Eurocopa del 2012 Rússia va jugar a Varsòvia ja es van produir incidents. I ara és Polònia la que juga a Moscou, acompanyada per milers d’aficionats que, en molts casos, han fet el trajecte Varsòvia-Moscou per carretera. Alguns d’ells han aprofitat l’ocasió per passar per la població russa de Katin, prop de Smolensk, per deixar flors al bosc on el 1940 més de 20.000 soldats polonesos, especialment oficials, però també artistes i polítics, van ser assassinats pels soviètics.

Envoltat per dos gegants com Alemanya i Rússia, Polònia sempre ha lluitat per mantenir la seva identitat, en ocasions caient al parany del nacionalisme radical d’extrema dreta, com fan la majoria de hooligans locals. Però per a una gran part de la població polonesa, pensar en Rússia és obrir ferides que encara fan mal, perquè el govern de Varsòvia es va passar molts anys esperant les disculpes oficials de Moscou per fets com els de Katin.

El 1939, Hitler va envair Polònia. I quan els polonesos fugien del monstre bèl·lic que els vomitava foc per l’oest, per l’est els va envair la Unió Soviètica. Era el resultat d’aquell pacte indigne, el Molotov-Ribbentrop, segons el qual nazis i soviètics es van repartir Polònia com si fos un pastís. Poc després, uns 20.000 polonesos van ser executats de matinada amb una fredor espantosa sota la mirada dels membres del KGB, que havien rebut ordres de Lavrenti Béria, el seu sinistre cap, per eliminar l’elit de la societat polonesa. Quan el 1943 es van excavar les fosses comunes, es van identificar la majoria de les víctimes, enterrades amb documents. Coses de la història, les excavacions les van dur a terme els nazis, que havien envaït l’URSS, per atacar propagandísticament els soviètics. El 1944, quan els soviètics van recuperar la zona, van intentar amagar els fets perquè admetre’ls significava reconèixer que s’havia acordat amb els nazis el pacte Molotov-Ribbentrop, un pacte que llavors amagaven. Els governs aliats, com Washington i Londres, van callar tot i tenir constància dels fets.

I la paraula Katin es va anar passant, d’amagat i de boca en boca, a Polònia fins al 1990, quan amb l’arribada de la democràcia es va començar a lluitar pel reconeixement dels fets. Una campanya que va acabar al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, que el 2012 va dictaminar que els assassinats de Katin van ser crims de guerra. Durant 50 anys la Unió Soviètica havia negat els fets, però el 1989 Gorbatxov va reconèixer la culpabilitat del seu país. Es va avançar a poc a poc: la fiscalia militar russa va arxivar el cas el 2004 per considerar que havien mort tots els responsables, i el 2010 els dirigents russos van responsabilitzar oficialment el règim estalinista i van condemnar les execucions. L’acte públic en què Moscou va expressar el condol a l’estat polonès va acabar amb una altra tragèdia: l’avió amb què viatjaven el president polonès Lech Kaczynski, autoritats i familiars dels morts en aquesta matança del 1940 es va estavellar prop de Katin. L’afició polonesa també ha deixat flors al lloc de l’accident. Però Moscou segueix sense voler indemnitzar els descendents dels morts, perquè considera que el culpable va ser Stalin, i no pas la Rússia moderna. I la ferida no es tanca. Per a Polònia, jugar un Mundial a Rússia és una reafirmació nacional. I un repte per a la seguretat.

stats