El ferit de guerra que va acabar una marató olímpica

BarcelonaEric Robertson va fer-se un fart d’enviar telegrames el juliol del 1920 demanant al seu govern diners per poder competir als Jocs Olímpics d’Anvers. El govern va acceptar. Però, un cop va arribar a la ciutat belga, no el van deixar participar, ja que la seva terra, Terranova i Labrador, no tenia comitè olímpic. Fins al 1948, quan va federar-se amb el Canadà després d’un referèndum, Terranova i Labrador era un estat amb autogovern dins de l’Imperi Britànic. I Robertson va considerar normal competir com a atleta de Terranova i Labrador. Al final, va poder participar en la marató com a atleta del Regne Unit, ja que els britànics tenien una plaça lliure. Robertson va acabar últim, però el temps final no importava, ja que s’estava superant a si mateix: cobrava pensió com a veterà de guerra amb un 20% de discapacitat física. I, malgrat tot, va ser olímpic.

Robertson, nascut el 1892 a Saint John’s en una família de comerciants, va apuntar-se a l’exèrcit britànic com a voluntari ja el primer dia de la Primera Guerra Mundial, i va lluitar en dues de les batalles més dures del conflicte: a Gal·lípoli, a Turquia, i després al Somme. El primer de juliol del 1916, més del 50% dels membres del regiment de Terranova i Labrador van perdre la vida o van ser ferits en un atac contra posicions alemanyes. A Robertson, una bala li va destrossar la cama. La guerra acabava per a ell, que va trobar feina a la seu central de Londres de la fàbrica de roba per a la qual treballava el seu pare. Allà va ser animat per companys de feina per fer atletisme per recuperar-se, i va anar coneixent atletes que van ser seleccionats el 1920 per ser a Anvers. Robertson va decidir viatjar per animar-los, però després va pensar que hi podia participar amb Terranova i Labrador. Al final, els seus amics van pressionar perquè ocupés l’última plaça de l’equip britànic. Va arribar últim, a 35 minuts del penúltim, però el govern de Terranova i Labrador el va premiar amb una medalla i un diploma: “Malgrat el dolor provocat per les velles ferides, va negar-se a pujar a l’ambulància, mantenint ben alta les banderes de Terranova i Labrador i de l’Imperi”.