En gairebé deu mesos, algunes coses no han canviat gaire. El 10 d’agost del 2015, el Barça derrotava el Sevilla per 5-4 a Tbilisi, Geòrgia, i començava aquesta temporada guanyant un títol contra el campió de l’Europa League. Avui, al Vicente Calderón (21.30 h / Telecinco), el Barça pot tancar la temporada guanyant un títol de nou contra un Sevilla que encara és el campió de l’Europa League. Inici i final contra un mateix rival per tancar un cercle que serà rodó si els homes de Luis Enrique sumen el quart títol de la temporada, després de la Supercopa d’Europa, el Mundial de Clubs i la Lliga. Algunes coses, doncs, no canvien en deu mesos. D’altres sí, ja que el gol del triomf a l’agost el va fer Pedro, que poc després marxava al Chelsea.

“Sempre ens crea problemes i sap com jugar contra nosaltres”, advertia el tècnic asturià sobre un Sevilla capaç d’autoregenar-se cada temporada. Si veure enfrontaments entre el Barça i el Sevilla sembla cíclic -serà la pròxima Supecopa d’Espanya en pocs mesos-, també existeix el cicle del Sevilla: fitxar jugadors a bon preu, vendre a clubs més rics i tornar a comprar. “És un club que treballa molt bé”, admetia Luis Enrique.

El tècnic asturià no creu que el Sevilla arribi gaire cansat per l’esforç realitzat contra el Liverpool aquest dimecres, quan l’equip andalús va guanyar per cinquena vegada l’Europa League (3-1). El tècnic basc del Sevilla, Unai Emery, va explicar que va demanar als seus jugadors que “ningú parlés de la Copa fins dijous”. “No en volia saber res per centrar tota l’energia en el partit de dimecres”, deia Emery. I després de tres dies d’entrenaments, el seu equip ja està a punt per intentar guanyar la seva sisena Copa contra el club que més cops ha guanyat aquest títol, el Barça, amb 27 Copes. Curiosament, Barça i Sevilla no s’havien trobat mai en una final de Copa. El Sevilla sí que havia jugat abans una final contra un club català -el 1935 va derrotar el Sabadell- i els blaugranes sempre han derrotat rivals andalusos en una final, tal com va fer amb el Betis el 1997 i el Granada el 1959.

“Segur que ens tocarà patir en algun moment”, afegia Iniesta pensant en un Sevilla que a Tbilisi va ser capaç d’empatar una final que perdia per 4-1. A més, l’equip andalús va derrotar els blaugranes en el partit de Lliga del Sánchez-Pizjuán. Va ser el primer cop que el tècnic basc derrotava el Barça. “Emery prepara molt bé els partits. Ha anat aprenent de les errades i, segurament, ara el Sevilla és més perillós, ja que cada any li toca fer molts canvis a la plantilla. Així que de mica en mica el Sevilla millora, un cop tots els jugadors nous troben el seu lloc”, diu a l’ARA Julien Escudé, exjugador del Sevilla. El francès, però, comparteix l’opinió d’Emery: el Barça és favorit.

“Els dos equips podem fer doblet, cal no oblidar-ho”, reflexionava Luis Enrique a la prèvia d’un partit en què estarà acompanyant de tots els jugadors, convocats per fer pinya. També Emery s’ha emportat tots els seus homes a Madrid, exceptuant el danès Krohn-Dehli, operat fa poc. El preparador basc del Sevilla va confirmar que excepte els sancionats, Steven N’Zonzi i Timothée Kolodziejczak, i els lesionats de llarga durada, els altres jugadors estan bé, inclòs el capità, José Antonio Reyes, operat d’apendicitis fa poc. Emery podria repetir l’equip de la final de Basilea de dimecres amb dos canvis: la tornada a la porteria de l’internacional Sergio Rico per David Soria, i l’entrada d’Iborra, que podria jugar a la mitja punta, pel sancionat N’Zonzi.

L’equip de gala

Luis Enrique, en canvi, no té cap lesionat ni cap sancionat. Gairebé per primer cop des de l’agost, disposa de tota la plantilla, ja que Sandro i Claudio Bravo han rebut l’alta mèdica aquesta mateixa setm0ana. La proposta de Luis Enrique, doncs, no variarà gaire i s’espera l’equip de gala amb l’únic dubte, poc possible, de si porter xilè Claudio Bravo, ja recuperat, prendrà la titularitat al cada vegada més segur Marc ter Stegen. L’alemany no ha rebut gols en els últims partits de Lliga i ja ha demostrar que és fiable en finals com la de fa un any a Berlín. El Barça hauria de repetir l’equip titular de la seva última final de Champions, la del 2015, per sumar el que seria el setè títol de Luis Enrique en dos anys. I el segon doblet, Lliga i Copa, consecutiu d’un club que viu “la millor època de la seva història”, segons Iniesta. Però el manxec va admetre abans de marxar cap a Madrid que “al Barça, encara que es guanyin títols, no es perdonen mai les errades”. I afegia: “Sempre es vol guanyar, sempre s’ha de guanyar. A vegades sembla que guanyar una Lliga sigui poca cosa”.

El Barça sap que no ho tindrà fàcil davant un Sevilla que ja el va guanyar a la primera volta de la Lliga, precisament en el primer partit en què Messi va estar absent per lesió. L’argentí ha fet 25 gols al Sevilla en 25 partits, el seu rival preferit, i lidera una davantera convertida en el principal argument per considerar el Barça com a favorit, gràcies als 40 gols en Lliga d’un Luis Suárez que ja ha guanyat la Bota d’Or al màxim golejador europeu. Entre Messi, Suárez i Neymar han fet, aquesta temporada, 130 gols.

La final de les estelades

La final enfronta dos clubs que viuen la millor dècada de la seva vida -el Sevilla ha guanyat 9 títols en 10 anys, més que en tota la resta de la seva història-, en un estadi que, de nou, no serà el més gran per organitzar un partit així, ja que el Reial Madrid no vol oferir el Santiago Bernabéu quan juga el Barça per evitar veure un mar d’estelades al seu estadi. Estelades que finalment sí que es podran veure en mans dels aficionats del Barça després de la decisió d’un jutge d’acceptar el recurs presentat per l’associació Drets contra la prohibició anunciada inicialment per la Delegació del govern de Madrid.

A l’estadi de l’Atlètic de Madrid s’hi esperen uns 20.000 seguidors del Sevilla, gairebé els mateixos que els del Barça, per veure una final que servirà per tancar la paradeta a Espanya en espera de la pròxima Supercopa d’Espanya. Competició que tornarà a enfrontarà el Barça i el Sevilla. Dos clubs que treballen amb encert.