De guanyar medalles a operar la reina britànica
BarcelonaGairebé cada any entre el 1924 i el 1968, Harold Abrahams i Arthur Porritt quedaven per sopar cada 7 de juliol a les 7 de la tarda. Només la Segona Guerra Mundial o motius de feina van trencar de tant en tant aquesta tradició, aquest sopar en què recordaven el 7 de juliol del 1924, quan Abrahams va guanyar la medalla d’or dels 100 metres llisos als Jocs de París i Porritt el bronze.
S’ha escrit molt d’Abrahams. La seva figura és una de les protagonistes del millor film sobre els Jocs, Carros de foc, el magnífic film del 1981 de Hugh Hudson sobre la rivalitat entre dos atletes britànics: Abrahams, un jueu de Bedford, i Eric Liddell, un escocès protestant tan creient que va renunciar als 100 metres d’aquells Jocs perquè la cursa es feia un diumenge, dia sagrat, en què ell no volia competir. Liddell va renunciar a la prova en la qual era favorit per apuntar-se als 400 metres, en què va donar la sorpresa amb la seva victòria. La baixa de Liddell va obrir les portes de l’or a Abrahams. I va permetre a Porritt, que era de Nova Zelanda, pujar al podi. Cada 7 de juliol, a les 7 de la tarda, recordaven la cursa i brindaven per Liddell, que havia marxat per fer de missioner a la Xina, on va ser capturat i torturat pels japonesos, i on va morir el 1945 en captivitat.
Arthur Porritt sempre elogiava la figura de Liddell, més recordat dins dels esports que no ell. Ara, Porritt va fer fortuna. Després de ser abanderat de Nova Zelanda dos cops, va dedicar-se a la medicina i va guanyar medalles pels seus actes de servei en algunes de les batalles més dures de la Segona Guerra Mundial, com la desfeta de Dunkerque del 1940 i la campanya d’Egipte. Porritt tenia feina a l’Hospital de Saint Mary com a cirurgià i va rebre l’honor de ser el cirurgià oficial del rei Jordi VI i la reina Elisabet. Fins al 1967, quan va ser escollit per fer de governador general de Nova Zelanda, el primer no nascut al Regne Unit, ja que ell era nascut a Wanganui. Amb aquest càrrec va tornar al seu país natal. I es van acabar els sopars amb Abrahams cada 7 de juliol. Fins a la seva mort, el 1972, van substituir-ho amb un telegrama.
