La intensitat de l'Athletic pot amb el joc del Barça

Bilbao (enviat especial)El Barça ja no fa por ni imposa als rivals. Segueix mantenint la identitat i la capacitat per jugar amb el cap alt, però quan els rivals el miren als ulls no s'espanten. L'Athletic Club de Bilbao, intens com ho és sempre i com tothom sabia que ho seria, segueix sense perdre a la seva nova llar, i va escriure la primera gran pàgina del nou llibre de San Mamés derrotant un Barça que per noms, tant el de l'entitat com el dels jugadors, encara és admirat per tot arreu. Per això els rivals celebren un triomf per la mínima com si fos un títol, ja que l'equip s'ha guanyat amb escreix ser el rival a batre. Però precisament aquesta fama és una arma de doble tall, ja que els jugadors posen amb més força la cama i ho donen tot per aconseguir sumar un triomf dels que es recorden. I contra rivals tan intensos com l'Ajax i l'Athletic, cinc minuts de desconnexió poden ser letals. El duel igualat de Bilbao es va decidir per una errada en la sortida de la pilota blaugrana. Tres tocs de pilota i l'Athletic va fer festa grossa.

Les dues derrotes en cinc dies del Barça es converteixen en dos senyals d'alarma, malgrat que han arribat amb guions ben diferents. La falta d'intensitat d'Amsterdam va donar pas al combat de Bilbao, però en l'intercanvi de cops l'equip de Valverde va saber jugar millor les seves cartes. L'Athletic no va ser millor, com sí que ho va ser durant 45 minuts l'Ajax, però va interpretar millor el seu rol: intensitat, grapa, saber defensar quan tocava i aprofitar les errades visitants. El Barça, en canvi, no va acabar de fer el que li tocava, malgrat millorar respecte a Amsterdam. Els minuts de bon joc van donar pas a d'altres amb menys intensitat en què els bascos sortien de la cova per plantar cara.

El Barça es va agradar per moments, va saber mostrar símptomes de reacció, amb un bon primer temps en què l'espectador va gaudir per la proposta dels dos equips. La dinàmica de joc va portar el partit cap a un escenari perillós, ja que deixava les dues porteries amb la por a ser colpejades en qualsevol moment. El Barça, però, no va saber transformar el domini territorial en ocasions. L'Athletic, sense xutar gaire més, sí. Tres detalls van decidir el duel: una expulsió perdonada, una ocasió fallada i una altra que sí que va acabar dins de la porteria. Detalls que van provocar la primera derrota en Lliga.

Martino també va ser protagonista. El tècnic argentí no va voler deixar marcats alguns jugadors com a culpables de la derrota a Amsterdam i de sortida va jugar amb els noms previsibles, els que tenen més pes. Sense Bartra, sense Sergi Roberto. El retorn de Busquets assegurava intensitat contra un rival molt agressiu, i el d'Adriano ressituar Montoya a la seva banda. Els laterals, però, van patir molt, especialment Montoya. El tècnic de Rosario només va fer canvis en els últims 12 minuts de joc, quan ja es perdia, i aquí sí que va fer soroll: va treure Xavi i Iniesta, els homes que solien assegurar el joc, el toc i l'estil, i va apostar per Sergi Roberto i Pedro. Però amb tan poc temps els dos canvis no van servir de res. Un cop Muniain va fer el gol del triomf local, el Barça va tornar a ser un equip amb la pilota i sense capacitat per fer mal. Amb un sol xut de perill entre els tres pals en 90 minuts, difícilment es guanyarà a San Mamés.

Sense guanyador en el joc

Al nou escenari per a una vella rivalitat esportiva es va jugar amb el ritme dels duels que se solien jugar a pocs metres a l'oest, al vell San Mamés. El Barça va fer la impressió de tenir les idees clares, amb moments de bon joc, malgrat que va faltar connectar amb els homes d'atac. Alexis va ser una ombra, Cesc va ser engolit per Laporte i Gurpegui, i només Neymar, que es va fer un fart de relliscar sobre la gespa, donava la cara, però sense marcar diferències.

Per moments Xavi, Iniesta i Busquets van saber tancar els bascos sobre la seva porteria, però Gorka no va rebre gaires xuts de perill. Pinto, igual. El partit va convertir-se en un duel molt físic, sense pausa, sense fre, en què els dos equips deixaven clar que volien guanyar.

El partit hauria pogut canviar als 57 minuts de la segona part quan una pèrdua de pilota local va deixar Neymar tot sol. El brasiler va encarar la porteria rival i va rebre la falta d'Iturraspe, però a diferència del que va passar a Amsterdam en una acció semblant, l'acció va acabar amb targeta groga. La posterior falta va acabar amb un bon xut de Neymar i Martino ho va destacar com un dels moments clau del partit.

El Barça, però, va saber guanyar la comparació amb el rècord de la derrota d'Amsterdam, però no va sortir victoriós del duel sobre la gespa de San Mamés. Va barrejar minuts de domini en què semblava que arribaria el gol amb altres en què l'Athletic, amb la força que li dóna la seva afició, mossegava per acostar-se a un Pinto molt segur amb els peus. Amb la major part de noms que han fet gran aquest club, excepte Valdés i Messi, el Barça va alçar el cap per emborratxar-se de la intensitat de l'escenari i el rival, però una jugada d'Iniesta amb la idea de posar en problemes Iraizoz va acabar amb l'errada en què els bascos van saber batre Pinto amb intel·ligència. El gol va fer tant mal a un equip fins llavors futbolísticament digne que de sobte els jugadors van semblar fràgils, sense saber trobar el camí del gol i encomanant-se a Pinto per evitar el segon gol local d'un Athletic que, de passada, va fer un favor als dos equips de Madrid, que s'acosten en la classificació. Tant, que l'Atlètic ja és colíder.