El 1875 l’explosió del volcà va provocar centenars de morts a Islàndia. La cendra va matar collites d’una terra dura com és la islandesa i centenars de persones van decidir fugir. Més de 5.000 islandesos van fugir buscant una nova vida al Canadà. Alguns van anar terra endins buscant llocs per establir-se i van crear la colònia Askja va de Nyja Ísland (Nova Islàndia) a Manitoba, a la riba del llac Winnipeg. La colònia va prosperar i avui encara el 3% de la població de tot Manitoba, unes 30.000 persones, són descendents d’islandesos.
El 1898 alguns d’aquests islandesos van fundar l’Icelandic Athletic Club, amb secció d’hoquei gel. Una secció que seria batejada com a Winnipeg Falcons. El 1920 els Falcons van guanyar la principal competició canadenca d’hoquei gel, l’Allan Cup. Aquest èxit va portar el Comitè Olímpic Canadenc a seleccionar els Falcons per representar el Canadà als Jocs Olímpics d’Estiu del 1920, a Anvers, quan l’hoquei gel va ser escollit com a esport d’exhibició, ja que el clima (els Jocs van ser a l’abril) encara permetia jugar-hi. Els Falcons, amb un equip format per fills d’islandesos (el tècnic es deia Gordin Sigurjonson), van guanyar l’or en derrotar per 15-0 els txecoslovacs, per 2-0 els nord-americans (que van competir amb quatre canadencs a l’equip) i els suecs a la final per 12-1. Quan la notícia va arribar a Islàndia, la federació islandesa va adoptar un falcó com a símbol del seu hoquei en homenatge a aquells esportistes.
El 1924 el Canadà guanyaria l’or en els primers Jocs d’Hivern. De fet, de les 6 primeres finals, el Canadà en va guanyar 5, i només va perdre el torneig del 1936 davant els sorprenents britànics, que hi van participar amb 7 jugadors que vivien al Canadà. Amb 12 medalles d’or de 22 possibles, el Canadà torna a jugar avui la final. Dos dels jugadors tenen sang islandesa.
