11/08/2012

La jueva que va competir per Hitler

2 min
L'austríaca Ellen Preis, l'hongaresa Ilona Elek i l'alemanya Helene Mayer al podi el 1936. A la fotografia superior, Helene Mayer.

La fotografia no et pot deixar indiferent un cop t'expliquen la història de les tres protagonistes. Tres atletes al podi dels Jocs Olímpics de Berlín, el 1936. Són les guanyadores del concurs d'esgrima, i una d'elles, l'alemanya, fa la salutació nazi. Sorprenentment, totes tres són jueves.

L'olimpisme va deixar de ser una criatura innocent el dia que es va permetre que l'Alemanya hitleriana organitzés els Jocs del 1936. Avery Brundage, el nord-americà que presidia el Comitè Olímpic, va defensar-ho afirmant que els Jocs Olímpics no hi entenien, de política. Llàstima que Hitler entenia que tot era polititzable.

Amb molts estats pensant-se si fer boicot i organitzacions de diferent tipus criticant el nazisme, Hitler va suavitzar durant uns dies la seva imatge. Una de les maniobres va ser enviar un telegrama a Helene Mayer, una campiona d'esgrima que vivia als Estats Units. Mayer, nascuda i criada a Offenbach, havia guanyat l'or als Jocs del 1928. El 1932 havia acabat cinquena a Los Angeles, ciutat en què es va quedar per estudiar gràcies a una beca. Poc després rebia una notificació que la informava que deixava de tenir llicència al seu club i a la federació, ja que el seu pare era jueu. Segons les lleis nazis, Mayer era jueva. Segons ella i la seva família, eren una família alemanya més aviat ben poc religiosa.

La decisió d'invitar Mayer estava ben calculada. Hitler necessitava quedar bé, però no aturar-se. Mayer era mig jueva i vivia als Estats Units. No es tractava de convocar atletes per guanyar medalles. Així, no es va invitar la dona que tenia el rècord del món en llançament de pes i disc, Lilli Henoch, que moriria executada el 1942. Invitar Mayer era assegurar-se que la premsa nord-americana en parlaria i l'Associació Atlètica Nord-americana es quedaria sense arguments, ja que havien anunciat un boicot si els jueus no podien competir.

Mayer va rebre pressions d'associacions jueves per no anar a Berlín, però va acceptar la invitació. Elegant, presumida i sempre ben pentinada, Mayer odiava el nazisme, però estimava alemanya. Innocent, Mayer va caure al parany, va competir i va guanyar la plata. Al podi li van dir que havia de fer la salutació nazi. Mayer va acceptar.

Curiosament, Mayer va ser derrotada per la meravellosa Ilona Elek, una hongaresa jueva que va dominar durant anys l'esgrima mundial. Tercera va ser l'austríaca Ellen Preis, també jueva, nascuda a Berlín, però criada a Viena. Totes tres van sobreviure a l'Holocaust, ja que no van tenir problemes per marxar als Estats Units o la Gran Bretanya gràcies a la seva fama.

Mayer, de fet, ja havia tornat a Califòrnia el 1937, decebuda en veure com li havien pres el pèl. El 1940, l'any que el seu tiet moria a Auschwitz, va passar a ser ciutadana nord-americana i es va canviar el cognom a Meyer. No tornaria a Alemanya fins als anys 50. Va morir amb 43 anys de càncer.

stats