La maledicció d’Anoeta reobre la Lliga
BarcelonaEl Barça surt d’Anoeta de nou immers en una crisi. Si fa un any va ser esportiva i institucional, ara només es pateix al terreny de joc. Però el Barça va tornar a ser incapaç de guanyar a Anoeta, on suma cinc derrotes en sis anys, i la Lliga, aquesta competició que semblava sentenciada, de sobte està tan oberta com fa mesos, amb l’Atlètic a tres punts d’un Barça desesperat i desesperant. Un equip sense idees, amb la mirada trista, incapaç de rebel·lar-se al destí de perdre cada any a Sant Sebastià. La metamorfosi del líder invita a l’eufòria a Madrid, invita a la reflexió al Camp Nou. Ni físicament ni moralment, el Barça va poder trencar el cor d’una Reial Societat liderada per un jovenet de 18 anys, Oyarzabal, que tot solet hi va posar més cor que tot el campió d’Europa.
El Barça, aquest equip que durant tants mesos ha guanyat els partits tant si excel·lia com si jugava amb un punt de mandra, semblava a Sant Sebastià el protagonista d’una d’aquelles tragèdies gregues en què un heroi lluita com pot malgrat saber que un grup de déus amb mala llet han decidit que, faci el que faci, perdrà. Anoeta, aquest estadi lleig i fred, sense la màgia del vell Atotxa, és l’escenari de tragèdies blaugranes, com aquesta cinquena derrota en els últims sis partits. A Sant Sebastià, el Barça no hi guanya des de l’any 2007, malgrat que la Reial Societat fa anys que no pot lluitar pels títols. Un fenomen paranormal, un fet inexplicable, que no deixaria de ser una anècdota si no fos perquè l’equip de Luis Enrique encadena tres jornades de Lliga sense guanyar i perquè ja té l’Atlètic a tres punts. I el Madrid és a quatre punts d’un Barça que, no fa gaire, ja preparava la ruta per Barcelona per celebrar la Lliga. Ara, en canvi, l’equip intenta trobar al mapa la sortida del laberint on ha caigut.
Luis Enrique no sembla una persona supersticiosa, així que va fer rotacions sense donar importància al fet que es tornava a Anoeta, on el gener del 2015 va patir aquella derrota que va obrir la caixa dels trons que va carregar-se el director esportiu -Zubizarreta- i va acabar provocant eleccions. L’asturià, que insisteix a afirmar que el seu equip no té problemes físics, va donar descans a Iniesta i Rakitic al mig del camp, la primera titularitat des de l’octubre a Rafinha i una nova oportunitat a un Arda Turan incapaç d’adaptar-se al joc blaugrana. Amb Sergi Roberto de lateral en el lloc de Jordi Alba, el Barça va ser una ombra de si mateix, una ànima en pena que es movia pel terreny de joc passant-se la pilota, com si cada jugador, insegur, es tragués de sobre els problemes confiant que en algun moment, com ha passat tants cops, Neymar o Messi els trauria les castanyes del foc. Si amb Suárez, aquest corcó uruguaià que mai sembla cansat, el trident ja feia dies que tenia la mirada perduda, sense Suárez l’espectacle va ser desesperant. Neymar ha perdut l’alegria. I sense alegria, Neymar no enamora. I Messi, cansat, lluita contra la imatge que tothom té d’ell. L’argentí va encadenar el quart partit sense marcar i es va mostrar al món com un jugador mortal, tot i que no fa gaire la feia petar amb els déus al capdamunt de l’Olimp, de tu a tu, perquè tenia el do de canviar el destí del futbol.
Però ni Messi ni el Barça van poder superar el jove Rulli, el porter argentí que ha fet oblidar Claudio Bravo a Anoeta, i una Reial Societat amb un munt de suplents per culpa de les lesions va tornar a colpejar en els primers minuts del partit, tal com va passar el gener del 2015. El jove Oiarzabal, amb un cop de cap preciós, va batre Bravo. Una broma del destí que no feia gràcia. Al Barça li estaven tornant a dir que sortiria tocat d’Anoeta. Com la temporada passada. Li estaven dient que les cames no li arribarien. Que no tindria imaginació. I que quan estigués marxant de l’estadi sentiria les rialles d’uns rivals que, des de Madrid, tinguin el cor matalasser o el tinguin blanc, s’adonen que tenen opcions de guanyar la Lliga.
Luis Enrique va fer entrar al descans Iniesta en el lloc d’un Rafinha encara sense ritme, i Iniesta va ser dels pocs que van intentar rebel·lar-se contra aquest destí tràgic amb un xut preciós que gairebé va superar Rulli i un gol que no va pujar al marcador perquè abans Neymar havia fet falta. De mica en mica, Luis Enrique va anar canviant jugadors. Arda, amb problemes físics i un nivell de joc molt baix, va marxar per donar pas a Jordi Alba. Rakitic va donar descans a Sergi Roberto per posar sobre el terreny de joc un equip més o menys titular. Però ni així. La reacció que es va viure contra l’Atlètic de Madrid va resultar ser l’excepció en una fase de temporada en què el líder només ha sumat 1 punt de 9 possibles. Una xifra que ho canvia tot, perquè el Barça, que per moments ha caigut en el pecat de la prepotència, haurà de lluitar per guanyar la Lliga sense poder centrar-se en la Champions. Si al Madrid li van abaixar els fums a Alemanya, al Barça els hi van abaixar a Anoeta.
Un final frustrant
El joc del Barça va ser massa pla. La possessió sempre va ser als peus dels catalans, però va ser una estadística que no servia per gaire, ja que totes les ocasions acabaven a les mans de Rulli. I tampoc van ser gaires, les ocasions del Barça. Amb Piqué jugant de davanter centre els últims minuts, el Barça va ser tan previsible que la Reial Societat va poder anar traient pilotes amb constància, intentant guanyar segons al rellotge per poder apuntar-se un nou triomf sobre un Barça que va acabar penjant pilotes a l’àrea amb desesperació, frustrat, conscient que, fes el que fes, sortiria amb la cua entre les cames del camp de la Reial Societat. La Lliga torna a estar oberta. I tot, per una nova nit frustrant a Anoeta. Una broma de mal gust.
