29/07/2012

La marató més ridícula dels Jocs Olímpics

2 min

Els Jocs Olímpics van descobrir la foscor el 1904 a Saint Louis. Inicialment Chicago havia de ser-ne la seu, però els organitzadors de la Fira Universal de Saint Louis van queixar-se amb l'argument que fer dos grans esdeveniments el mateix estiu als Estats Units no era una bona idea. I el baró de Coubertin va canviar d'idea sobre la marxa i va deixar Chicago sense els seus Jocs.

Inclosos dins dels actes de la Fira Universal, els Jocs van ser un desgavell, amb actes que semblaven més un espectacle de circ que no pas esports. A Saint Louis van debutar els primers atletes de diferents races, per exemple, però ho van fer dins d'un programa d'actes que pretenia mostrar les diferències entre gent de diferent color. Centenars de persones van seguir i van fer burla amb les curses amb atletes negres, com dos joves de l'actual Sud-àfrica que hi havien estat enviats per formar part d'una exhibició sobre les Guerres Bòers. Exhibits com si fossin animals, els van fer competir en inferioritat de condicions: ells no eren atletes. Eren estudiants de l'ètnia tswana als quals van enganyar i van exhibir amb noms pintorescos com Len Tau i Yamasani, per fer les delícies dels espectadors. En realitat és deien Len Taunyane i Jam Mashiani, i van participar en la marató més ridícula de la història.

Una marató feta per les rodalies de Sant Louis, sota una calor infernal, per carreteres de terra on cavalls i cotxes avançaven els atletes. El sud-africà Jan Mashiani, per exemple, va veure com un gos el perseguia durant uns minuts, cosa que el va obligar a aturar-se, espantat. El local Frederik Lorz va arribar el primer, va trencar la cinta i va ser aclamat. Lorz, però, va admetre que després d'uns quilòmetres s'havia retirat i havia pujat a un cotxe de l'organització. Un cotxe que es va espatllar, cosa que va fer que Lorz caminés fins a l'arribada, on molts el van creure guanyador. El guanyador seria un altre atleta local, Thomas Hicks, que va guanyar malgrat que va fer part de la cursa recolzat en ajudants i malgrat que havia pres durant el trajecte sulfat d'estricnina, un verí contra rates, barrejat amb Brandy. Va creuar la línia arrepenjat i mig drogat, i els doctors van evitar mals majors portant-lo a l'hospital. Però encara és considerat el guanyador.

Hicks no va ser l'únic atleta que va patir durant aquella marató. Un carter local nascut a Cuba, Félix Carvajal, va decidir córrer amb roba de feina (es va retallar els pantalons) i es va aturar a menjar pomes durant el trajecte. Les pomes estaven podrides, cosa que va obligar Carvajal a fer unes quantes aturades durant el trajecte. Un bon resum del que van ser aquells Jocs i aquella marató.

stats