La selecció alemanya d’hoquei sobre gel va guanyar el bronze als Jocs de Lake Placid, el 1932. El berlinès Rudi Ball, autor de tres gols, va ser rebut amb tots els honors quan va tornar a casa. Però només un any més tard, el 1933, Hitler va pujar al poder. I Ball era fill d’una dona jueva. Amb més de 500 gols a la seva carrera, Ball era considerat un dels jugador d’hoquei sobre gel més famosos d’Europa. Tant ell com els seus germans Herhard i Heinz havien arribat a la selecció, però les noves lleis racials els van apartar de l’esport. Els Ball, però, van ser llestos i el 1933 van marxar a Saint-Moritz (Suïssa). Entre el 1934 i el 1936 Ball jugaria a Milà amb un equip anomenat Diavoli Rossoneri, on era la gran estrella. Aprofitant que la Itàlia feixista encara no tenia lleis racials -van arribar el 1938-, Ball gaudia de l’hoquei, conscient que ja no tornaria a la seva selecció.
El 1936 els Jocs Olímpics d’Hivern es feien a Garmisch-Partenkirchen (Baviera). Alemanya sabia que guanyar l’or era utòpic, ja que els canadencs havien guanyat tots els títols fins llavors. Per aspirar a les medalles la federació confiava en el veterà Gustav Jaenecke, un fill de casa bona que jugava a tenis durant els mesos que feia sol i es posava els patins per jugar a hoquei quan feia fred. Jaenecke, propietari d’una fàbrica de calçat, seductor, ric i triomfador, ho tenia tot de cara a la vida. Però va decidir crear-se problemes en deixar clar que no seria als Jocs si el seu amic Rudi Ball no jugava al seu costat. Les informacions són confuses, però fos com fos Ball va ser convocat per jugar els Jocs. Al torneig es lesionaria durant la primera fase, però va marcar dos gols en quatre partits. Alemanya va acabar cinquena.
Les comunitats jueves d’Europa no van entendre la decisió de Ball, que va decidir quedar-se a Alemanya després dels Jocs per jugar a hoquei a Berlín fins al 1944. Malgrat ser fill d’una jueva i incomplir les lleis racials de Hitler, el seu últim partit amb la selecció va ser el 1941. Acabada la guerra, va marxar a Sud-àfrica, on va morir. Anys més tard es va saber que havia acceptat tornar a Alemanya a canvi de visats per salvar familiars seus. Jaenecke, per la seva banda, va evitar anar al front però ho va perdre tot durant la guerra. Però es va refer. Quan va morir, el 1985, era el propietari del Casino de Berlín.
