El 1966, com ja vam recordar fa uns dies, tots els equips africans van boicotejar el Mundial d’Anglaterra. I els d’Àsia van fer si fa no fa el mateix. Gairebé totes les seleccions es van negar a jugar les eliminatòries com a mesura de protesta pel fet que tota l’Àfrica, l’Àsia i Oceania només tinguessin una plaça directa. El que hauria pogut semblar una revolta contra el Primer Món, curiosament, no va tenir el suport de Corea del Nord, que va apuntar-se a les eliminatòries i va crear un conflicte, ja que l’altra Corea tampoc va fer boicot. La FIFA va buscar un lloc per organitzar la fase final entre dos estats que no es reconeixien entre si i, quan la solució va ser el Japó, les dues Corees s’hi van negar perquè no perdonaven al Japó els crims de la Segona Guerra Mundial. La FIFA no sabia què fer i Cambodja va oferir-se com a seu per a l’enfrontament. Corea del Nord ho va acceptar. Corea del Sud, no. Així que per decidir l’equip que representaria tota l’Àfrica, l’Àsia i Oceania es van jugar només dos partits entre Corea del Nord i Austràlia a Camdodja. Van guanyar els coreans per 6-1 i 3-1.

Ràpidament va sorgir un nou problema, ja que el govern britànic va plantejar-se seriosament no deixar entrar els jugadors coreans, perquè Londres no reconeixia aquest estat nascut després de la Guerra de Corea. Al final es va deixar entrar els esportistes amb un visat especial, però no van poder escoltar el seu himne abans dels partits. Els jugadors ho compensaven cantant himnes patriòtics als trens entre Londres i Middlesbrough, on tenien la seu.

Però els aficionats anglesos van adoptar com a segon equip els mosquits vermells, com els va batejar la premsa local. Després de protagonitzar una de les grans sorpreses dels Mundials en derrotar Itàlia per 1-0 amb el gol d’un dentista, Corea del Nord va guanyar-se el cor de la gent de Middlesbrough, on tenien el camp base. Així, 3.000 joves d’aquesta ciutat van fer el viatge fins a Liverpool per animar els mosquits en el partit dels quarts de final contra la Portugal d’Eusébio. Corea del Nord es va posar 3-0 en el marcador, però Portugal va aixecar el resultat i es va acabar imposant per 5-3.

Molts dels jugadors coreans van tornar a Anglaterra per reviure aquells dies per a un documental britànic. Estimats a Anglaterra, aquells jugadors sempre han estat envoltats pel misteri, ja que es diu que en tornar a casa van ser enviats als camps de treball forçats acusats d’haver adoptat actituds burgeses. Al documental, els supervivents ho van negar.