Un partit al costat de l’escenari d’un crim reial

Cap d'EsportsJust vuit minuts, si tens sort de no trobar un embús, separen el Iekaterinburg Arena, on avui es juga un França-Perú, de l’església de Tots els Sants. Vuit minuts pel carrer batejat amb el nom de Viatxeslav Malixev, un dels responsables de la indústria soviètica, i pel carrer amb el nom del dirigent comunista alemany Karl Liebknecht. Vuit minuts entre el present, un estadi modern, i el passat. El 17 de juliol del 1918, fa gairebé cent anys, l’últim tsar de Rússia, Nicolau II, va ser executat juntament amb la seva dona, Alexandra de Hessen-Darmstadt, cinc fills i quatre persones del seu servei, al lloc on ara s’alça aquesta església de Tots els Sants.

Iekaterinburg, al cor dels Urals, s’ha convertit en el lloc de pelegrinatge de fanàtics i nostàlgics atrets per la màgia dels Romànov, la gran dinastia que va regir el destí de Rússia durant tres segles. Part de la fascinació que genera a la nova Rússia aquesta família era odi el 1918, quan en plena guerra civil russa els bolxevics van endur-se de Sant Petersburg els Romànov en un viatge sense retorn. El 1918, on ara s’alça l’església que acull les tombes dels Romànov, hi havia la Casa Ipàtiev, propietat d’un comerciant local que ben poc hauria esperat ser recordat un segle més tard. La casa l’havia construït Ivan Redíkortsev, un funcionari involucrat en la indústria minera, el 1880, però la va acabar comprant Nikolai Ipàtiev, un enginyer militar que va veure com el 1918 els bolxevics li confiscaven la casa i la convertien en una presó per a enemics. I deunidó quins enemics!: el tsar, la seva esposa Alexandra, les seves quatre filles (Olga, Tatiana, Maria i Anastàsia) i el seu fill Aleix, a més del doctor Ievgueni Botkin, l’assistent Anna Demídova, el cuiner Ivan Kharitónov i el majordom Aloïzi Trupp.

Els Romànov havien perdut el poder ja el 1917 amb les revolucions de febrer i octubre, però mentre Rússia es dessagnava en la guerra civil van viure amb relativa calma en un palau a prop de Sant Petersburg, fins que els bolxevics, en un moment en què creien que podien acabar perdent el poder, van decidir eliminar-lo per evitar que poguessin tornar al poder. Els Romànov van ser traslladats a la Casa Ipàtiev i el 17 de juliol un grup de soldats van rebre l’ordre d’executar-los. La llegenda diu que les nenes portaven joies amagades sota la roba i quan les van rematar les baionetes topaven amb les pedres precioses. Els cossos van ser duts a un bosc perquè mai ningú els trobés, però els encarregats d’aquesta feina no eren els més ideals per fer desaparèixer els cossos. Així, el 1979 uns veïns van trobar les restes, però van callar per por de represàlies. El 1991, amb la caiguda de l’URSS, un equip d’investigadors va poder treballar a la zona i va documentar que efectivament eren les restes dels Romànov. Finalment, el 1998, el tsar va ser enterrat a l’església de Tots els Sants, aixecada just al lloc on hi havia la Casa Ipàtiev, que havia sigut enderrocada el 1977 per ordre del llavors primer secretari de la regió, un tal Borís Ieltsin. Molts russos encara creuen que una de les filles, la petita Anastàsia, en realitat va sobreviure. Les proves d’ADN diuen just el contrari.