10 partits per entendre els Barça-Madrid

BarcelonaEl Barça i el Madrid fa uns 111 anys que s'enfronten. Nascuts ambiciosos, els dos clubs s'han fet grans mirant-se de reüll. Ara farà un segle que els equips van esdevenir actors en el joc de la política, un identificant-se amb el catalanisme i l'altre amb el centralisme, sigui del color que sigui: "En temps de monarquia, érem els més monàrquics. Durant la República, els més republicans. En el franquisme, franquistes. I ara, els més demòcrates", deia el directiu blanc Raimundo Saporta. El Barça i el Madrid s'han necessitat, i han anat sumant adeptes gràcies a moments històrics claus per entendre una rivalitat que ja s'ha globalitzat.

1 . El primer tast (1902)

Dos anys després de la fundació del Madrid, el primer clàssic

Un grup de joves enamorats d'un nou esport de moda, el foot-ball , van fundar el Madrid en un negoci de la madrilenya Calle de Alcalá l'any 1900. Dos eren catalans, els germans Padrós. L'escenari era el Madrid del regeneracionismo . Si al Café Gijón es volia regenerar Espanya amb llibres, aquests joves ho volien fer amb l'esport. Per aquest motiu van organitzar el 1902 un torneig per celebrar que el rei Alfons XIII arribava a la majoria d'edat. Va ser a les semifinals d'aquest torneig quan el Barça i el Madrid es van enfrontar per primer cop. Va guanyar el Barça per 3-1. Va ser un partit net, jugat entre joves educats de bona família, molts dels quals anglesos. El rei Alfons XIII va agrair el gest i va començar a seguir aquell equip que vestia de blanc i morat. Els catalans, que perdrien la final, venien d'una ciutat on també es vivien dies intensos, però es respirava diferent.

2 . La primera gresca (1916)

La Mancomunitat i el futbol enfronten Madrid i Barcelona

Una eliminatòria de Copa va acabar com el rosari de l'aurora. Van caldre quatre partits fins que l'equip blanc va guanyar una eliminatòria molt dura. Els dos equips van protestar per l'actitud dels aficionats rivals. El Barça ja prenia partit polític llavors, ja que Joan Gamper havia defensat el projecte de la Mancomunitat de Catalunya, vigent des del 1914. Un projecte que havia generat rebuig a Madrid. El Madrid era un club identificat amb la figura del rei Alfons XIII. El Barça, amb la Mancomunitat. S'havia pres partit. I un dels protagonistes d'aquells partits ho va entendre. Es deia Santiago Bernabéu.

3 . La guerra (1936)

El Madrid, pròxim a la República, derrota un Barça catalanista

Un mes abans de l'aixecament militar contra el govern de la República, el Barça i el Madrid van jugar la final de Copa a València. Va guanyar el Madrid per 2-1 gràcies a una aturada del porter català del Madrid, Ricardo Zamora, en l'últim minut, després d'un xut d'Escolà. Pocs mesos després Escolà era a França fugint de la guerra, Zamora s'amagava com podia dels republicans -va córrer el rumor que l'havien executat per ser de dretes- i el president del Barça, Josep Suñol, havia estat afusellat. Rafael Sánchez-Guerra, president dels blancs, va ser rellevat per una junta obrera i després de la guerra acabaria empresonat per ser republicà. La final del 36 va enfrontar un Barça catalanista contra un Madrid d'esquerres i centralista que havia perdut el títol de "Reial".

4 . Anys de foscor (1943)

Amenaçat pel règim, el Barça perd un clàssic de Copa per 11-1

El Barça va patir de valent durant la postguerra. Canvi de nom, d'escut, purgues de directius... El Madrid, batejat de nou com a "Reial", inicialment va ser un equip més, però de mica en mica es va guanyar la complicitat del règim. El 1943 el Barça va guanyar per 3-0 les semifinals de Copa. La premsa madrilenya va escalfar la tornada i el director general de Seguretat va acabar entrant al vestidor per recomanar als jugadors del Barça deixar-se guanyar per evitar incidents. El Barça va perdre 11-1. Dos mesos després el Madrid va escollir com a president Bernabéu.

5 .El factor europeu (1961)

El Barça atura el passeig triomfal del Madrid a la Copa d'Europa

Amb Bernabéu de president, el Madrid es va convertir en un gegant. Va aixecar un nou estadi, va fitxar els millors jugadors i va pispar Di Stéfano, fitxat pel Barça, en un cas encara avui polèmic. Els blancs es van convertir en la cara amable del règim a l'exterior, i van guanyar les 5 primeres edicions de la Copa d'Europa. Però el 1961 el Barça va ser el primer club capaç de derrotar-lo a Europa, amb el gol d'Evaristo i un arbitratge molt protestat pels madridistes. Europa es va convertir en un nou camp de batalla de la rivalitat.

6 . Les ampolles (1968)

El Barça guanya la Copa a Madrid i l'afició blanca no ho paeix bé

L'equip català es va emportar la Copa al Santiago Bernabéu sota la mirada de Franco (0-1). L'afició blanca va llançar ampolles de vidre i, a la llotja, la dona de Camilo Alonso Vega, ministre de Governació, li va dir al president blaugrana, Narcís de Carreras: "El felicito perquè... Barcelona també és Espanya, no?"

7 .El cas Guruceta (1970)

El Barça passa de sentir-se robat a tocar el cel amb el 0-5

Un penal de Rifé sobre Velázquez fora de l'àrea durant un clàssic de Copa al Camp Nou va acabar amb el partit suspès i l'afició blaugrana envaint la gespa. El Barça va declarar Guruceta persona non grata , amb directius afirmant que els àrbitres ajudaven el Madrid. Els anys 70 van veure un Barça que intentava posar-se a l'altura del Madrid en una època de canvis. Al cap de poc el Barça va guanyar per 0-5 i es va acabar la dictadura.

8 . No ser espanyol (1990)

El Barça guanya la Copa i la política de mica en mica guanya pes

Després d'una final de Copa el madridista Chendo va afirmar que se sentia trist per haver perdut contra uns que no eren "ni espanyols". Durant els anys 80 i 90 el discurs catalanista i espanyolista va deixar de ser una cosa soterrada al futbol. El president blanc Ramon Mendoza va aparèixer cantant contra els blaugranes i les pancartes de contingut polític van arribar al Camp Nou.

9 .El cas Figo (2002)

Florentino Pérez entra en acció i el Madrid pispa Figo al Barça

El canvi de segle va veure els dos clubs créixer sense fre. Florentino Pérez, constructor pròxim al govern d'Aznar, va arribar al club blanc per crear el Madrid dels galàtics , fitxant Ronaldo, Zidane, Beckham i Figo. Quan el portuguès va tornar al Camp Nou vestint de blanc, van ploure tot tipus d'objectes al terreny de joc. El Barça, primer superat pel nou projecte blanc, es va modernitzar de la mà de Laporta, un president que va potenciar el catalanisme del club.

10 . Xiular himnes (2011)

El procés sobiranista català, reflectit en el clàssic

La situació política que viu Catalunya ha arribat als clàssics, amb la xiulada a l'himne espanyol abans de la final de Copa entre els dos equips del 2011 i les pancartes amb " Catalonia is not Spain " al Camp Nou. El Madrid continua liderat per Florentino Pérez i el Barça dóna suport a la Via Catalana. Els dos clubs segueixen units i, a la vegada, ben separats.