Eric Heiden tenia molt clar que estava destinat a ser la gran estrella dels Jocs Olímpics d’Hivern del 1980. S’havia entrenat molt per guanyar un munt de medalles d’or davant el seu públic, així que, quan va arribar el moment d’escollir el mallot per competir, en va escollir un de color daurat. El 1980, en aquells Jocs Olímpics fets a Lake Placid (Nova York), els Estats Units es van aferrar als seus herois per oblidar que al medaller els soviètics els havien derrotat a casa seva. A més del miracle on ice de la selecció d’hoquei sobre gel, els nord-americans van celebrar amb bogeria cada or d’aquest patinador de Wisconsin. Heiden es va inscriure a les cinc curses de patinatge, un fet poc freqüent, ja que els patinadors solen especialitzar-se en curses curtes o llargues. Però Heiden era tot ambició: volia cinc medalles d’or. I les va guanyar totes: als 500 metres, als 1.000, als 1.500, als 5.000 i als 10.000.
Heiden era diferent de tothom. El primer cop que s’havia posat uns patins va ser quan tenia dos anys, al llac Mendota. A Wisconsin, tocant amb el Canadà, els hiverns són llargs i els llacs es converteixen en el lloc ideal per patinar. Fill d’un metge que havia estat campió local de ciclisme i salt amb perxa, i d’una mare que havia estat tenista, Heiden estava destinat als esports. Vivint a prop d’un dels dos únics circuits de patinatge de 400 metres dels Estats Units, la família va entendre que tenia un campió de patinatge a casa, i van ajudar en tot moment l’ambiciós jove.
Amb una físic increïble i una gran mentalitat, va batre vuit rècords mundials, va endur-se ors als Mundials i als Jocs Olímpics, i aquell mateix 1980 en què va tocar el cel amb 22 anys... es va retirar. Després d’acabar segon als Mundials fets a Heerenveen, al nord d’Holanda, on el patinatge és una religió, va decidir que ja ho havia fet prou.
Però Heiden havia nascut per competir. Així que va decidir triomfar en el món del ciclisme. Es va proclamar campió dels Estats Units, es va encaparrar a crear un equip ciclista nord-americà (la llavor del que seria anys més tard l’US Postal) i no va parar fins a participar en el Giro i el Tour. La prova italiana la va acabar. A la francesa va caure quan faltaven cinc dies per arribar a París.
