I pensar que volien jubilar Suárez i Piqué

BarcelonaCada temporada apareixen persones llestes que enterren Luis Suárez o Piqué. I anuncien que el final de la màgia de Messi s’acosta. En un món on tot va tan ràpid, és normal trobar gent disposada a escriure sentències que semblen definitives cada tres per quatre. S’aixequen altars amb la mateixa facilitat amb què després les estàtues s’enderroquen. Cada invent està destinat a destrossar els altres. Debats que fan mandra, buits de contingut. Debats que en el fons són víctimes de la mateixa pressa dels seus autors per cridar l’atenció, ja que duren ben poc. Per molt que tot sigui més ràpid, encara cal tenir més perspectiva temporal per enterrar la carrera de professionals que porten anys picant pedra. Aquest curs havia de ser, per a molts, el curs per demostrar que Suárez s’ha fet gran. El mateix uruguaià va admetre que es fa gran i que cal anar pensant en el futur, però actuacions com la del camp del Llevant demostren que el seu nom segueix unit a verbs en present, i no pas en passat. Amb Piqué passa el mateix. I mira que el central sempre fa el mateix: comença les temporades una mica lent, com endormiscat; rep crítiques, i a poc a poc s’endolla. I quan arriben els partits importants rendeix. Ben cert és que els viatges que s’estalvia amb la selecció ara els fa per fer negocis, però Piqué està tornant a jugar a un nivell alt, rectificant errades dels rivals, guanyant duels individuals i marcant gols de tant en tant. Arribarà un dia en què caldrà jubilar-los. Però aquest dia ni ha arribat ni arribarà aviat. Abans d’opinar sempre és bona idea respirar tranquil, recordar i reflexionar. Amb jugadors com Piqué, Suárez i, per descomptat, Messi, el Barça pot golejar sense jugar del tot bé. Com ahir. I aquesta opinió l’he estat meditant una bona estona, després de recordar el joc d’altres anys i reflexionar-hi. Al Barça encara li cal més joc, si vol guanyar la Champions.