El somni de ser olímpic ha permès convertir els Jocs, nascuts com a competició esportiva amb grans valors, en un mercat en què els diners manen més que els ideals. L’atracció dels Jocs ha estat el motor que ha mogut grans esportistes durant dècades, però també ha obert la porta a personatges que han aprofitat una posició privilegiada per posar en dubte el sentit de la competició. Aquest any, a Sotxi, l’esquiadora tailandesa Vanessa Vanakorn ha celebrat haver arribat al final del recorregut amb un temps horrible. Però s’han endut més titulars i fotografies que els guanyadors, ja que aquest és el nom real de la famosa música Vanessa Mae, la violinista de 35 anys que ha venut milions de discos i viu des que era menuda a Londres, esquiant com a hobby.
Un dels personatges més curiosos que s’ha fet un lloc dins dels llibres dels Jocs d’Hivern és el príncep Albert de Mònaco. Només un il·luminat hauria pogut imaginar un equip de bob del petit Principat mediterrani. Un il·luminat o el membre d’una casa reial, d’aquells que creuen que poden fer el que volen. El príncep, que passava les vacances a les millors pistes d’esquí, ja fossin dels Estats Units, el Canadà o els Alps, es va aficionar als bobs encaparrant-se a crear un equip olímpic de Mònaco. Com que li costava trobar aventurers amb el passaport monegasc, va convèncer alguns francesos per sumar-se a la causa. Albert de Mònaco va participar en cinc Jocs Olímpics, des de Calgary 1988 fins a Salt Lake City, el 2002. Cinc Jocs consecutius en què va participar en dues modalitats diferents, en bobs de dos tripulants i bobs de quatre tripulants. Només en dues edicions va aconseguir no acabar en l’última posició.
Aquest 2014 el príncep, membre del Comitè Olímpic Internacional, ha visitat Sotxi, on no s’ha perdut ni un sol dia de les competicions de bobs i skeleton. Quan l’equip de bobs de dos de Jamaica va acabar la seva participació, va baixar a la pista demanant un autògraf i fent-se fotos amb els caribenys. Com un aficionat més. “Vaig meditar presentar-me també en aquests anys”, va dir. Per sort, algú li va treure la idea del cap.
