El gol que va canviar el futur del Barça
BarcelonaMarcelo Zalayeta, amb 36 anys, segueix jugant. Ho fa al Peñarol de Montevideo, el club del qual és aficionat i que s’estima amb bogeria. Zalayeta, després de guanyar diners perseguint gols en clubs com el Kayserispor turc i el Bolonya italià, segueix recordant el gol que va marcar al Camp Nou el 2003 en rematar una centrada de Birindelli. Però, curiosament, no el considera el millor gol de la seva carrera. “El millor és el del 2005 contra el Madrid, a la pròrroga, que ens va classificar per als quarts de final de la Champions”, diu. Sí: Zalayeta, en dos anys, va eliminar el Barça i el Madrid amb dos gols a la pròrroga. Però mai va poder guanyar el trofeu.
El gol de Zalayeta al Camp Nou va canviar-ho tot. El Barça vivia una temporada molt complicada, la tercera amb Joan Gaspart de president. Gaspart, mà dreta de Núñez, havia sigut escollit president el 23 de juliol del 2000 en derrotar a les urnes Lluís Bassat per 25.181 vots a 19.791. El seu mandat va estar marcat pels fitxatges cars, l’absència de títols i la progressiva pèrdua de suports dins de la directiva.
Llorenç Serra Ferrer, Carles Rexach i Louis van Gaal, en el segon periple al club, no van poder aixecar la moral barcelonista durant dos anys grisos. Els primers mesos del 2003 la pressió era insuportable, amb mocadorades, incidents a la llotja després de perdre amb el València, la destitució de Van Gaal i el fitxatge de Radomir Antic per substituir-lo. Al febrer Gaspart havia vist com marxaven directius com Salvador Alemany, Martínez Rovira, Jaume Llauradó, Àngel Fernández, Gabriel Masfurroll i Joan Castells. Josep Maldonado, secretari general de l’Esport de la Generalitat, va entrar en acció per convèncer Gaspart perquè marxés, just en les setmanes en què el Barça, sorprenentment, avançava a la Lliga de Campions, liderant el segon grup de la Champions amb victòries contra el Bayer Leverkusen i el Newcastle.
Un club enfonsat
El barcelonisme vivia una guerra civil molt crua. Maldonado i l’oposició pacten amb Gaspart perquè dimiteixi durant l’assemblea extraordinària organitzada el dia 1 de març, en la qual s’havien de convocar eleccions anticipades. Però Gaspart, en un nou gir de guió, plega el dia 12 de febrer, gairebé de matinada, i deixa com a president Enric Reyna, que s’afanya a fer esculpir el seu nom a la placa de la llotja amb els noms de tots els presidents del club. Reyna suspèn l’assemblea i intenta fer-se fort confiant en els èxits a la Champions de l’equip, que pocs dies després goleja l’Inter de Milà al Camp Nou per 3-0 amb gols de Saviola, Cocu i Kluivert.
Empat a Torí
Reyna tira endavant veient com l’equip es classifica per als quarts de final com a primer de grup. I el 9 d’abril del 2003 un gol de Saviola dóna un gran empat al vell Delle Alpi (1-1) contra la Juve. El Barça s’acosta a les semifinals de la Champions i Reyna se sent més fort. Al seu cap idea un pla per seguir manant que consisteix a fer que sigui l’as,semblea de socis compromissaris, i no un procés electoral obert, el que dictamini la seva sort. La seva idea era fer-ho just abans de les semifinals de la Champions, que podien ser contra el Manchester United o el Madrid. Però la Juve guanya al Camp Nou. Nedved marca un bonic gol durant la segona part, però un jove Xavi supera Buffon i empata. A la pròrroga, Zalayeta supera Bonano i posa punt final al Barça d’Antic. “Em vaig situar entre els centrals i no vaig rematar del tot bé, però va entrar”, recorda el davanter uruguaià.
El gol de Zalayeta ho va canviar tot. Un dia més tard, Reyna es reuneix amb el que li quedava de directiva després de mesos de dimissions (nou directius presents a la reunió ni havien sigut ratificats en assemblea, com manen els estatuts) i s’organitza una assemblea el 5 de maig per presentar la dimissió i organitzar eleccions al juny. Durant quatre hores, Reyna va buscar solucions per seguir manant, però els directius el van aconsellar bé i es va posar punt final a una època fosca, en què el Barça va perdre més de 50 milions cada temporada, va tenir quatre tècnics diferents, dos presidents i no va guanyar cap títol. Aquella nit de la dimissió de Reyna, Lluís Bassat va deixar clar que es presentaria a les eleccions del 2003, les primeres en què el nuñisme no tenia un candidat fort. Però Bassat va ser superat per una candidatura liderada per un jove advocat anomenat Joan Laporta. Laporta, amb el suport de Sandro Rosell, Ferran Soriano, Josep Maria Bartomeu i Agustí Benedito, inicia una revolució que ha canviat del tot el Barça. I tot, potser, gràcies al gol de Zalayeta. Malgrat que l’uruguaià recorda més un gol al Madrid.
