Aquesta setmana serà recordada pel referèndum de dissabte. D’aquí trenta anys no parlarem del partit contra l’Atlètic o contra el Betis. Parlarem del referèndum. El Barça, dins d’aquest futbol globalitzat, manté elements diferenciadors com ara sotmetre a votació una decisió tan important. Cap altre club ho fa.

Però el fet de poder votar no serveix de gaire si la massa social no és conscient del poder que té. Qualsevol votació implica expressar-se i per això és clau implicar-se amb esperit crític, sense que aquest esperit crític signifiqui criticar-ho tot. La directiva ha estat a l’altura explicant-se molt, oferint molta informació i posant la millor cara en una evident millora de la seva manera de comunicar-se. El problema ha estat que no ha existit debat. Quan falten pocs dies per al referèndum els opositors no han capitalitzat els dubtes, que existeixen, respecte al projecte. En espera que parli Benedito, que ho farà aquesta setmana, el camí cap al referèndum ha evidenciat que l’actual junta no té una oposició forta, organitzada o temible. Quatre franctiradors que punxen de tant en tant, però poca cosa més.

Potser és que no hi ha un opositor fort. Potser no té altaveus o prou organització. Potser tenia por de perdre credibilitat en demanar no quan pinta que sortirà sí. O potser tothom pensa que el projecte de la directiva és correcte. Sigui com sigui, he trobat a faltar debat. No sobre la necessitat de renovar l’estadi, que em sembla fora de tot dubte. He trobat a faltar debat sobre si cal gastar-se 600 milions d’euros quan en el programa electoral es preveia una xifra inferior. Sobre si és bona idea votar un projecte sense saber quin nom comercial portarà o qui el construirà. Sobre si podem dubtar per saber el preu quan no sabem els noms. L’actual directiva ha preparat respostes per a tot, però molts cops s’ha donat la curiosa situació de veure com els directius donaven respostes a preguntes que ningú ha formulat.

A falta de pocs dies, els socis s’haurien d’implicar a estudiar un projecte que té un punt feble: que un cop es voti sí, es confia un xec en blanc a una directiva que fins ara no sempre ha complert amb la seva paraula, com va passar amb la Grada Jove o amb la publicitat de la samarreta. La directiva té una oportunitat històrica per tirar endavant un projecte ambiciós. Ara també té una oportunitat, si executa el projecte de manera modèlica, de guanyar-se un lloc a la història i esborrar el mal record de les errades comeses no fa tant. Estic segur que Bartomeu no desaprofitarà aquesta oportunitat. L’estil Bartomeu sembla més sòlid que l’estil Rosell. Potser això és el que ha silenciat els opositors fins ara. Dubtar del projecte ha acabat sent patrimoni de socis sense altaveus i d’alguns periodistes.

La directiva ha fet el que tocava: ha organitzat un referèndum. Malauradament, fa la sensació que molts pensen que, si els milloren els accessos i la cadira, poc importa com es paga l’estadi o quin nom portarà. I no hauria de ser així. Pots veure amb bons ulls l’Espai Barça però dubtar sobre si la manera d’executar-ho ofereix garanties. Pots gaudir de la possibilitat de debatre.