14/08/2016

El secret per fer nois de 14 i 15 anys campions olímpics

2 min
Miyazaki (15 anys) i Kitamura (14 anys) el 1932.

BarcelonaEl Crac del 1929 va deixar coixos els Jocs Olímpics del 1932, a Los Angeles. Algunes delegacions van ser més curtes del previst i les instal·lacions van ser menys luxoses del previst, per estalviar. Ara, determinats governs van preferir gastar per marcar paquet: la Itàlia de Mussolini hi va enviar més de 100 esportistes i va recollir 36 medalles. I el Japó va endur-se 18 medalles amb la segona delegació més àmplia. Si el 1928 havien enviat 43 atletes a Amsterdam, el 1932 en van enviar 131 a Los Angeles.

El Japó s’havia preparat a consciència. En primer lloc, per obtenir uns bons resultats que poguessin reforçar la candidatura als Jocs del 1940. En segon lloc, per demostrar la superioritat japonesa en una època en què l’Imperi anava creixent. El 1931 s’havia ocupat Manxúria malgrat que els Estats Units s’hi oposava. La tensió entre els dos estats creixia i per aquest motiu va ser especialment dolorós per als amfitrions veure com els japonesos regnaven a la natació, on van guanyar 12 medalles, per les 10 nord-americans. Els Estats Units havien dominat el medaller a la natació amb una superioritat insultant el 1920, el 1924 i el 1928, però a casa seva els japonesos van brillar amb un jove de 15 anys, Yasuji Miyazaki, que va guanyar la prova reina, els 100 lliures, destrossant el rècord del món de Johnny Weissmuller, el campió que aquell 1932 protagonitzava per primer cop un dels 12 films de Hollywood en què va fer de Tarzan. Per acabar-ho d’adobar, un nen de 14 anys, Kusuo Kitamura, va guanyar l’or als 1.500 metres i es va convertir en l’home més jove a guanyar una medalla, rècord encara vigent -en categoria femenina el va superar l’hongaresa Krisztina Egerszegi el 1988-. ¿Però quin era el secret japonès? Doncs la ciència. Els japonesos van ser els primers a utilitzar el cine per filmar al detall les curses per analitzar quina tècnica era la millor per als seus nedadors, més baixets que els nord-americans. Curiosament, el nedador més estudiat va ser Weissmuller. Estudiant el rival, els japonesos van crear “l’estil japonès”, amb el qual uns jovenetes van nedar més ràpid que Tarzan.

stats