Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

El tricampió contra el club d’una fàbrica de tractors

El Barça, sense Messi, visita un dels equips amb menys pressupost

El Barça visita per primer cop l’estadi del BATE Borissov amb l’objectiu d’aconseguir una victòria que el consolidi al capdavant del Grup E de la Lliga de Campions. Ara fa cinc anys el Barça ja va visitar aquest club, però llavors el partit es va jugar a l’estadi de Minsk. “Han canviat molts jugadors, espero un rival tancat, un partit diferent”, deia Sergio Busquets, supervivent d’aquell partit. Els bielorussos, que van donar la campanada en l’anterior jornada en derrotar a casa el Roma, reben el Barça amb la moral pels núvols després d’haver aconseguit el seu desè títol de lliga consecutiu.

El Barça, sense Leo Messi, Andrés Iniesta i Rafinha Alcántara, però amb Thomas Vermaelen ja recuperat de la lesió al soli de la cama esquerra que va patir fa cinc setmanes al Calderón, visita un club que fa 25 anys no existia. Bielorússia és un estat on l’esport més popular és l’hoquei sobre gel, el preferit del president, Aleksandr Lukaixenko, que ha guanyat recentment les últimes eleccions a la presidència del país amb un 83,47% dels vots. Des del 1994 aquest antic soldat soviètic mana a Bielorússia, considerat un dels estats més hermètics i menys democràtics d’Europa. Lukaixenko, que el 1985 era director d’una granja estatal a Gorodets, va arribar al poder el 1994. Ja no l’ha deixat mai, i ha convertit Bielorússia en un estat tancat amb estètica soviètica en els símbols, poc espai per als oligarques que sí que fan fortuna a Rússia i poca llibertat d’expressió.

A Lukaixenko, a diferència dels seus veïns, tampoc li interessa gaire el futbol. Ell juga a hoquei sobre gel, la seva gran passió. I per aquest motiu ha invertit milionades a construir més de 40 pavellons de primer nivell d’hoquei, cosa que ha permès que el Dinamo de Minsk jugui la Continental Hockey League (KHL) amb un pressupost quatre cops més alt que el BATE Borissov de futbol. Malgrat que el futbol no li interessa gaire, els últims anys ha aprofitat l’èxit del BATE per treure pit. Cita els èxits del club als discursos, va posar la primera pedra del nou estadi del club, que és l’únic estadi modern amb permís de la UEFA ara mateix -els altres clubs juguen aquí els seus duels europeus-, i va acceptar treure impostos als clubs de futbol per facilitar la feina del rival del Barça.

Dels tractors a la Champions

La història del BATE és sorprenent, ja que, a diferència d’altres clubs de l’Est, no ha tingut ajudes estatals ni cap empresari que hi invertís xifres astronòmiques de diners. Borissov és una ciutat grisa i pobra coneguda per la seva fàbrica estatal de tractors, que va fer fallida després del col·lapse de l’URSS. El BATE era precisament l’equip dels treballadors d’aquesta fàbrica, un club modest que mai va passar de la Tercera Divisió soviètica. BATE, de fet, vol dir Borisovski zavod AvtoTraktornogo Elektrooborudovaniya [Equipament Electrònic per a Automòbils i Tractors de Borisov]. El 1984 el club va desaparèixer quan la fàbrica va deixar d’aportar-hi diners. És a dir, el club va estar 20 anys mort, desaparegut.

A començaments dels anys 90, quan Lukaixenko va accedir al poder, l’esport bielorús no tenia clar cap on tirar. Faltaven diners i els empresaris estaven pendents de trobar el seu espai en un estat que s’obria menys que Rússia. De mica en mica petits empresaris locals o membres de les elits polítiques van prendre el control dels clubs. Iuri Txij, empresari amic de Lukaixenko, va arribar al Dinamo, el club més gran, i va prioritzar l’hoquei. I un empresari de tot just 30 anys, Anatoli Kapski, va començar a fer soroll a Borissov.

Kapski es va posar al capdavant de la fàbrica de tractors que havia fet fallida el 1994, la fàbrica on havien treballat els seus familiars, i de mica en mica la va aixecar. El següent pas va ser refundar el BATE, el 1996, després d’uns anys d’inactivitat. La seva idea, deia, era “ajudar la gent de Borissov”. Però, sorprenentment, el club va encadenar dos ascensos i el 1998 ja era a Primera, amb un Kapski que prioritzava invertir els seus diners a fitxar jugadors juvenils i entrenadors de futbol base i a construir una modesta ciutat esportiva. El 2002 el club va guanyar la lliga per primer cop i el 2009 ja era a la fase de grups de la Champions. Els diners aconseguits pels punts a la fase de grups, segons Kapski, van permetre tenir “pressupost per als deu anys següents”. Els últims anys el BATE ha jugat gairebé sempre la fase de grups de l’Europa League o la Champions, i ha rebut uns diners que han permès fitxar més qualitat, millorar les instal·lacions, construir un nou estadi i seguir fitxant joves. Ara porten deu lligues consecutives guanyades -dotze en total- i fins i tot han aconseguit un fet històric: que Lukaixenko els faci cas. Contra el Barça, però, no hi serà. Potser perquè no hi ha Messi.

Històries de superació esportiva