26/08/2018

Un triomf d’or mastegant sorra

4 min
Un triomf d’or mastegant sorra

BarcelonaErnesto Valverde n’ha vist de tots colors, des que va començar a viure del futbol. El tècnic blaugrana ja s’ensumava que a Valladolid s’hi trobaria una gespa com aquelles on jugava ell quan tenia 17 anys, en una època en què la gespa mai era una excusa. Ni tan sols quan hi havia més fang que gespa, com passava tants cops als anys 80. Però el temps ha passat i el futbol s’ha modernitzat. “No és fàcil jugar amb una gespa així, no és ideal si vols veure bon futbol”, admetia el tècnic del Barça després del triomf dels seus homes contra un Valladolid que amb Sergio a la banqueta sap com jugar. Tot i que per aturar el vigent campió de Lliga, el conjunt castellà es va ajudar amb una gespa que s’anava aixecant cada dos per tres. Plantada fa pocs dies, la gespa va posar bastons a les rodes a un Barça que ja durant l’escalfament mirava amb odi cap a la gespa que tenia sota els peus. En una lliga que vol arribar a tots els continents, una gespa així no s’hauria d’acceptar.

Però ni la gespa, ni les bones aturades del sabadellenc Jordi Masip, ni la bona feina defensiva d’un Valladolid que a la primera jornada ja havia frustrat el Girona, van poder evitar el segon triomf d’un Barça en què Valverde no va saber aturar els atacs d’un Valladolid que va empatar en l’última jugada del partit, tot i que el VAR va salvar els mobles del campió en detectar un fora de joc pel serrell de Keko, l’autor del gol que per moments va deixar amb un pam de nas el Barça. A l’última jugada, el Barça es va salvar, fent bo el gol d’un Dembélé a qui se li dona bé canviar de banda. Tal com va passar a la Supercopa d’Espanya jugada a Tànger, quan el tècnic va canviar de banda Ousmane Dembélé, el francès va marcar un gol de gran valor. L’extrem s’ha convertit en la gran aposta d’un Valverde que en primer lloc ha deixat clar que no el vol vendre. I en segon lloc, l’ha premiat amb minuts. Dembélé, bastant actiu per l’esquerra i amb més sacrifici defensiu que en el debut en Lliga contra l’Alabès, va oferir-se sempre en un partit que demanava caràcter i atreviment.

Si Suárez segueix sense trobar-se a si mateix -va marcar el 0-2 en una contra, però estava en fora de joc-, i Lionel Messi, per un dia, no va trobar el camí del gol, va ser Ousmane Dembélé l’home del dia, després d’una jugada a la segona part en què bona part de la feina la va fer un Sergi Roberto que ja va jugar els 90 minuts de lateral, després d’haver sigut titular al mig del camp la primera jornada. Però Ernesto Valverde ha entès que el reusenc pot jugar bé en dues posicions, però posar-lo al mig del camp no és bon negoci. Si Sergi Roberto és lateral, qui queda moix a la banqueta és Semedo. Si juga al mig del camp, es queda sense minuts Coutinho. I ara mateix, el brasiler necessita jugar sempre.

Va ser un partit sofert en què el Barça, un cop havia aconseguit el que semblava més complicat, fer el gol, va perdre la capacitat de fer llargs els atacs, sense pilota. I sense pilota, el Barça perd màgia, humanitzant-se més enllà del terreny de joc. A Valladolid va caldre mastegar la mateixa sorra que apareixia per sota de la gespa, i que provocava pèrdues de pilota i caigudes imprevistes. El Barça va tendir a ordenar-se per moments en un 4-4-2 en què Coutinho, acompanyat per un Rakitic complidor, ara que tant es parla del seu futur, va saber moure la pilota amb velocitat, malgrat la superfície de joc. El domini blaugrana, però, no va transformar-se en gols en un primer temps en què més d’un jugador mantenia diàlegs amb la gespa, indignat, mentre Piqué s’encarregava de pensar clar, sense desconnectar-se, per aturar les bones contres d’un Valladolid que va començar amb tres homes despenjats en atac, per donar sortida en atac als homes de Sergio.

Ter Stegen, clau

Va ser una bona versió d’un Valladolid que va entendre sempre com calia jugar-li a un Barça que un cop va fer el seu gol, als 57 minuts de joc, va patir. La reacció castellana va ser pròpia d’un equip amb fonaments.

Valverde va sacrificar les cames d’un Dembélé que no entenia, després del gol, que calia amagar la pilota, per donar minuts a Vidal, però un dels protagonistes va acabar sent Ter Stegen, amb dues bones aturades a les rematades d’un Valladolid que creia haver marcat el gol de l’empat en la jugada en què el VAR va detectar un fora de joc ben just de Keko. Entre la gespa, el rival, l’ensurt de l’empat i el resultat, a Valverde li van sortir encara més cabells blancs. Entrenar el Barça no és fàcil. I més enllà de les excuses, ben justificades, per l’estat de la gespa, el Barça necessitarà afinar en defensa per evitar deixar-se punts en estadis com el del Valladolid. El VAR no et pot salvar sempre.

stats